La feminització de les professions sanitàries és un problema o una gran oportunitat? El passat mes de gener el Consejo de Colegios de Médicos de Castilla y León va presentar un estudi demogràfic dels metges d’aquesta comunitat autònoma. En ell constataven que a totes les províncies, les dones representen dos terços dels professionals mèdics. El 65% del total en les professionals menors de 55 anys són dones, proporció que s’inverteix en les franges d’edat superiors a 55 anys (on el 64% són homes). Aquest fet, que es dóna en general en les professions mèdiques a totes les CCAA (2 de cada 3 col·legiats són dones) i en molts països (el 70% de les treballadores de la salut als EUA són dones), no hauria tingut major transcendència si no fos perquè els señoros del Consejo assenyalaven la feminització de les professions mèdiques com un problema pels serveis sanitaris, causat per la tasca de cures que fem les dones, i els permisos per la criança dels fills.
Han estat moltes les veus que han criticat aquesta valoració, que d’altra banda sonen anacròniques, ja que obliden que cada vegada més els homes s’incorporen a les cures dels fills i assumeixen també les baixes per criança. Les mateixes veus denuncien que el problema no és la feminització sinó una societat que carrega el treball de cures sobre les dones, a més de la precarietat i la manca de polítiques de conciliació familiar de les empreses.
Aquest post però no vol estancar-se en aquestes crítiques, àmpliament comentades i documentades; pretén més aviat posar el focus en l’esperança i els aspectes positius que pel sistema sanitari i per l’atenció als pacients té la feminització de les professions sanitàries.
L’àmplia presència de dones a les institucions sanitàries és una realitat a la qual algunes autores anomenen canvi gender–transformative. Moltes veus afirmen que trencar la barrera de gènere en les organitzacions és sempre un fet positiu que beneficia a tothom perquè reflecteix la societat, introduint la diversitat i assegurant la justícia social. El fet d‘incloure la diversitat de gènere en els equips de treball és molt beneficiosa perquè augmenta la creativitat, genera més idees i solucions als problemes, i els fa més flexibles, adaptables i resilients. Això condueix d’una banda a més èxit de les organitzacions, i de l’altra a desenvolupar un treball més científic, relacionat amb una major capacitat de reflexió i visió crítica.
Als sistemes sanitaris actuals predominen els valors masculins tant en la part assistencial com en la recerca. Es reprodueixen els valors culturals patriarcals i no és infreqüent que s’infantilitzi i tracti pitjor a les dones, siguin pacients o professionals. Es potencia i premia el concepte racional, objectiu, quantificable i mesurable, valorant-se molt per sobre del que és experiencial i narratiu. Sovint s’oblida que la medicina no és una ciència exacta i/o es menysté que la coneixença del que és vivencial esdevé quelcom indispensable pel dia a dia. Les dones vam ser callades pel sistema patriarcal durant segles, i només se’ns va permetre parlar d’experiències, de “coses de dones”, fet que ha contribuït que ens especialitzem en narratives emocionals i d’experiències, essent aquesta expertesa de gran valor en la clínica. D’aquesta manera, la presència de dones permet qüestionar aquest model, a més de donar altres enfocaments que sense cap dubte enriqueixen i milloren l’atenció a les persones.
I no acaba aquí. Si ens fixem en els avantatges que s’han descrit en la feminització de la professió mèdica, podem enumerar algunes de les millores concretes demostrades. Hi ha evidència que les metgesses seguim més les guies de pràctica clínica, apliquem més mesures preventives, som més empàtiques i utilitzem més un tipus de comunicació centrada en la persona, fem més i millors exploracions estandarditzades i donem més suport psicosocial que els nostres col·legues homes.
El que desconeixíem fins ara era que la pràctica clínica diferent proporcionada per les dones podia tenir implicacions en els resultats en salut, com ara en la mortalitat o en els ingressos hospitalaris. Un estudi fet per un equip d’investigació de l’Escola de Salut Pública de la Universitat de Harvard i recentment publicat, mostra que les persones grans hospitalitzades tractades per metgesses internistes, a l’alta tenen menys mortalitat i menys reingressos que les tractades per internistes homes. L’estudi s’ha realitzat sobre 1.583.028 d’hospitalitzacions de persones majors de 65 anys ingressades a hospitals dels EUA. Demostra que si els metges es comportessin com les metgesses s’evitaria una mort cada 233 altes i un reingrés cada 182 altes hospitalàries. Conclouen, i remarquen com molt rellevant, que els resultats observats, després de controlar-los per la gravetat i la variabilitat de pacients i hospitals, només poden ser atribuïts a la pràctica diferent entre metgesses i metges.
Per concloure afirmen, com ja hem vist, que el canvi de gènere en les professions sanitàries és clau, no només per l’equitat i justícia social de les organitzacions sinó també per una millor atenció a les pacients. Però aquest canvi ha de ser visible també a les direccions i a tots els llocs on es prenen les decisions on encara actualment estem infrarepresentades. Ho expliquen molt bé la Blanca de Gispert en el seu article On són les dones en el món científic sanitari i les autores de Time for gender-transformative change in the health workforce, assenyalant que només el 25% de les organitzacions sanitàries mundials tenen paritat de gènere a nivells directius i aquest percentatge baixa al 20% si analitzem els seus òrgans de govern. La fotografia dels membres del Consejo de Colegios de Médicos de Castilla y León n’és un bon exemple, posant de manifest que no només el canvi no ha arribat a les juntes dels Col·legis de metges sinó que les seves opinions negatives sobre la feminització de la professió requereixen una transformació de gènere tan necessària com urgent. Només així s’entendran els avantatges i beneficis que la professió mèdica sigui un reflex de la societat on vivim. Ens ho devem a nosaltres com professionals, per la salut de les pacients, i per la salut de tothom.
Tal com diuen la Myra Betron i col·legues, les dones estem cridades a ser claus del canvi dels sistemes sanitaris, “canvi que requereix una nova narrativa, que reconegui, amb justícia, a les dones en la salut mundial com a catalitzadores del canvi que condueix a la salut per a tothom”.
Aquest és un article original del Fòrum Català de l’Atenció Primària
No hi ha comentaris
Muy bien por la iniciaiva femenina. Como siempre, a la vanguardia del resto !!!