Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
“Quan ets trans, sorgeixen moltes pors i rebuig a anar una consulta mèdica fins i tot quan tens una grip”. Rubén Castro, de 25 anys, descriu així la difícil relació que existeix entre les persones trans i el sistema sanitari, que segueix sense adaptar-se a la diversitat dels qui han estat assignats amb un gènere en néixer, però han decidit transitar a un altre (o a cap). “Al final no tenim els mateixos drets que la resta perquè el nostre benestar està depenent de la voluntat o sensibilitat dels professionals”, assenyala el jove, un dels testimoniatges de la nova campanya de la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Trans i Bisexuals (FELGTB).
L’organització ha posat el focus en els obstacles que solen afrontar moltes persones trans quan van al metge i ha elaborat un sondeig que llança conclusions avalades per l’ONG Mèdics del Món, que participa en la campanya. L’estudi ha entrevistat 69 persones trans de diferents ciutats. D’elles, gairebé la meitat (un 48,5%) declara haver anul·lat o retardat cites mèdiques, tant d’atenció primària com d’especialistes, per por de la discriminació. Entre els motius que esgrimeixen, es troba el temor a no ser tractat amb respecte, a ser invisibilitzada en consulta o a no ser cridada de forma correcta en la sala d’espera.
Aquesta és una de les traves més habituals i alguna cosa que reiteren la majoria dels testimoniatges recopilats per la FELGTB. Es produeix quan l’expedient mèdic i la targeta sanitària reflecteixen un nom que ja no és l’utilitzat per la persona, la qual cosa provoca situacions incòmodes i exposició davant la resta de pacients. És el que li passa a Victoria G.C, una dona trans hondurenya refugiada a Espanya des de fa tres anys. Com encara no té la nacionalitat, no ha pogut canviar el seu nom en els documents sanitaris. “A mi no em molesta que em preguntin com vull ser anomenada i, de fet, ho he dit moltes vegades, però és una cosa que passa. Quan en la sala d’espera et criden Víctor i s’aixeca Victoria, la gent xiuxiueja i et sents violentada”.
Si Victoria, de 36 anys, tingués la nacionalitat espanyola podria haver modificat la seva targeta sanitària igual que va fer Rubén, tal com permet la Comunitat de Madrid, on resideixen tots dos. Encara que ell sí hagi pogut canviar el seu nom i sexe legal, continua enfrontant-se a situacions “molt incòmodes”, explica. Per exemple, quan demana una cita en el seu metge de capçalera per a ginecologia, explica, el sistema informàtic utilitzat rebutja el tràmit perquè apareix en ell amb nom i sexe masculí “i no sóc una dona”. “Poso una reclamació, em criden al cap de cinc dies i em donen la cita, però no hauria de ser així”.
Aquest jove també posa l’accent en la importància en l’ús dels pronoms. “A ginecologia em diuen Rubén, però una vegada que em desvesteixo em tracten en femení automàticament, amb pronoms femenins”, lamenta. En aquest sentit, tant la FELGTB com a Metges del Món reivindiquen que el sistema tingui en compte que les persones trans són heterogènies i cadascuna decideix per què procés mèdic desitja passar de manera que moltes trien no hormonar-se ni sotmetre’s a cirurgies.
Desconeixement de la realitat trans
L’informe elaborat per totes dues organitzacions recull desenes de testimoniatges més enllà del nom utilitzat en les consultes. Així, pràcticament un terç de les persones entrevistades va assegurar no acudir mai o molt poc al metge i van esgrimir motius com no sentir-se ben ateses. En molts casos, les respostes al·ludeixen a “mirades, detalls, indiferència” o “qüestionament de les decisions”. “Gairebé sempre dubten del meu gènere”, diu una de les persones enquestades.
L’última experiència de Rubén amb el sistema sanitari il·lustra algunes d’aquestes conclusions de la recerca i de la pràctica diària de Metges del Món. El jove va sofrir un dolor fort en el pit i, encara que va pensar que havia d’anar a urgències, el va anar retardant, fins que va augmentar. “Al mateix temps que el dolor, estava l’ansietat, els nervis i la por per haver de dir que sóc una persona trans. El temor a com et miraran, quins comentaris et faran o haver de mostrar el teu cos està aquí”, resumeix.
No obstant això, les pràctiques no són uniformes i altres persones refereixen no haver tingut cap problema: el 52,2% va contestar no haver sentit un tracte discriminatori o poc adequat pel personal sanitari pel fet de ser una persona trans, encara que l’altra meitat va manifestar que sí. Més enllà dels prejudicis o els estereotips, la FELGTB apunta en el seu informe al fet que “existeix molt desconeixement de la realitat trans”. Per a pal·liar aquestes llacunes, l’organització exigeix formació i informació adequada per a tot el personal sanitari, que és una de les reivindicacions clau de la seva nova campanya.
Entre altres coses, demana a més que es tingui en compte la realitat de les persones no binàries –aquelles que no s’identifiquen ni com a dones ni com a homes– perquè el sistema sanitari “sol obligar-les a encaixar en un gènere o en un altre”, diu Victoria. “Jo he vist casos de persones que acaben dient ‘perquè avui vaig de dona o vaig d’home i així m’evito problemes'”, exemplifica la psicòloga clínica i membre de Metges del Món, Inmaculada Amador. L’experta assenyala que el sistema públic de salut “continua funcionant sobre la base del binarisme”, alguna cosa que, assegura, “ha de canviar”. “És el sistema el que ha d’adaptar-se a la diversitat, no les persones diverses a ell”.
La modificació de la llei de 2007
La situació, no obstant això, no és homogènia i varia en funció de les lleis autonòmiques LGTBI aprovades per cada comunitat. Algunes compten amb protocols mèdics més o menys desenvolupats o en algunes es permet la modificació de les targetes sanitàries, com a Madrid. Això sí, després de la intervenció del Defensor del Poble, que va cridar l’atenció a la Conselleria de Sanitat després d’anys d’incompliment. No obstant això, altres territoris com Castella i Lleó, Astúries o Castella-la Manxa no compten amb aquest tipus de normatives.
Per això, els col·lectius trans demanen la reforma urgent de la llei 3/2007 de 15 de març, que regula la rectificació registral de l’esment relatiu al sexe de les persones. La norma, a les portes de ser modificada en el Congrés abans de l’avançament electoral, fa que les persones trans hagin de sotmetre’s a dos requisits mèdics per a canviar el seu nom i sexe legal: dos anys d’hormonació i l’obligació de presentar l’informe diagnòstic de disfòria de gènere. Tots dos condicionants són patologitzadors –que mostren com a malaltia o trastorn una realitat– per a la comunitat trans, que demana eliminar-los per a avançar en el principi de la lliure autodeterminació del gènere.
Aquest dret, reconegut com a tal per organismes internacionals com el Consell d’Europa i organitzacions com Amnistia Internacional, implica que cada persona pugui ser tractada i reconeguda segons la seva identitat sense necessitat que la mateixa sigui autoritzada per tercers, com passa actualment. D’altra banda, els col·lectius exigeixen, i amb aquest sentit es tramitava en el Congrés la modificació, que la reforma de la llei de 2007 inclogui als menors d’edat i a les persones sense nacionalitat espanyola, perquè puguin modificar el seu nom i sexe. “Sent dona trans, se sumen un altre tipus d’interseccions. Les escales de discriminació van augmentant per ser migrant i racialitzada”, tanca Victoria.
