Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
L’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC) ha calculat el cost econòmic que té per al país “el repte més gran sociosanitari a què ens enfrontem: el càncer”. El resultat: estimen les despeses sanitàries, familiars, laborals i socials de la malaltia en 19.300 milions d’euros anuals. Una quantitat que equival a l’1,6% del Producte Interior Brut i al 90% del pressupost de la Comunitat de Madrid. D’aquests 19.300 milions, el 45%, gairebé 8.700 milions d’euros, els paguen de manera directa o indirecta els mateixos pacients i les seves famílies. La resta, el 55%, entra dins del Sistema Sanitari. La mitjana del que costa cada tractament complet de càncer la situen en 90.000 euros, fet que suposa que a cada casa d’una persona afectada s’assumeixen de mitjana 40.500 euros durant els anys que duren la malaltia i les seves conseqüències.
Les dades són les conclusions d’un estudi que ha elaborat per l’AECC la consultora Oliver Wymann i que fan públic aquest febrer, pel Dia Mundial de la Lluita contra el Càncer. Valoren les despeses mèdiques directes (tractaments i medicines), que xifren en 9.330 milions totals; les despeses mèdiques no directes (relacionats amb les cures), en 2.220 milions; i altres indirectes relacionats amb la productivitat (baixes laborals, reduccions de jornada o discapacitats), a 7.750 milions.
L’exemple que posa Noema Paniagua, directora de l’AECC, per il·lustrar la part que han d’assumir les famílies és “una parella en què tots dos treballen i tenen un fill en comú. A ella li diagnostiquen un càncer i perden ingressos per la baixa, s’han de pagar allotjament a prop de l’hospital o taxis, sufragar medicines que no entren per la Seguretat Social com per exemple cremes per a la radioteràpia, buscar ajuda professional per donar suport a casa la cura d’un menor. D’això parlem quan parlem de l’impacte en les famílies”. El primer any de malaltia, expliquen, la despesa és bàsicament mèdica, com radioteràpies i cirurgies suportades per la Seguretat Social. És a partir del segon quan “hi ha una despesa que no es veu tant i que sustenten majoritàriament les famílies”.
Un creixement del 3% anual
L’any 2019 es van diagnosticar 257.562 casos nous de càncer a Espanya. L’AECC calcula que la malaltia afecta en total a 1,5 milions de persones al nostre país i que el cost anual s’anirà incrementant de manera paral·lela a com evoluciona la incidència, és a dir, a un 3% anual. El 40% de les persones afectades actualment estan en edat laboral, una dada que és clau per xifrar els costos econòmics. El cost no és igual per a tots els tipus de càncer: per exemple, el cost mitjà anual més elevat és per a un estadi local o metastàtic del càncer hematològic, que arriba als 55.578 euros.
L’AECC vol incidir en la prevenció com a resposta. A “la construcció des de les institucions d’hàbits saludables” que defensen fan especialment esment a endurir la Llei Antitabac. Eliminar el consum de tabac a Espanya, que provoca el 85% dels càncers de pulmó, reduiria en un 30% dels casos i, en termes econòmics, estalviaria al voltant de 5.700 milions d’euros anuals. Demanen pel mateix motiu mesures per reduir o eliminar el consum d’alcohol, que causa el 10% dels càncers en homes i el 3% en dones; i l’obesitat, relacionada amb vuit tipus diferents, que causa del 4% de diagnòstics.
Insisteixen així mateix en la detecció precoç, “vital en la disminució de la malaltia i mortalitat”. Ara mateix, els casos de càncer que tenen programes de cribratge en el Sistema Nacional de Salut són el de mama, el de còlon i el de cèrvix. El programa del de mama arriba, segons dades de l’AECC, al 89% de les dones a les quals cobreix; el de còlon al 66% i el de cèrvix al 79%. Detectar aquests tipus de càncers en estadis precoços en un 100% suposaria un estalvi de 1.000 milions d’euros, que beneficiarien a gairebé 40.000 persones a l’any.
També diuen, des de l’Associació, a impulsar l’aplicació d’investigacions científiques “que s’han demostrat eficaços”. Per exemple, han fet a l’accent en la possibilitat d’implantar proves per al diagnòstic precoç de càncer de pulmó. Citava concretament l’estudi europeu Nelson, que ha demostrat que amb el sistema de tomografia computada de baixa dosi de radiació per a persones en risc -fumadores i exfumadores- reduiria la mortalitat en un 23%.
