Des de fa temps hi ha un debat agitat sobre l’impacte de l’escalfament global en la incidència de la malària. Es creu que una de les regions en les que el major efecte podria observar és en els altiplans, on les menors temperatures limiten l’abundància de el vector, provocant brots intermitents i estacionals de la malaltia.
“Veiem que l’epidemiologia de la malària en aquestes zones està fortament regida pel control climàtic, que es manifesta a totes les escales (mesos, anys i fins a dècades), la qual cosa rasa d’una vegada el debat sobre si el canvi climàtic està o no afectant la dinàmica de la malària a l’Àfrica”, explica Xavier Rodó, director de el programa Clima i Salut en ISGlobal, centre impulsat per la Fundació” la Caixa “i la Universitat de Chicago, i primer autor de l’estudi que es publica ara en la revista Nature Communications.
A finals de segle XX, es va observar una clara disminució en la incidència de la malària a l’est d’Àfrica. Això podria ser simplement el resultat de l’augment de les mesures de control contra la malaltia, o bé podria ser degut a l’alentiment temporal en l’increment de la temperatura mitjana global de la superfície terrestre, un fenomen que es va observar entre 1998 i 2005.
Per respondre a aquesta pregunta, Rodó i els seus col·legues van posar el focus en la regió d’Oromia a Etiòpia, un altiplà molt poblat situat entre els 1.600 i els 2.500 metres d’altitud. Aquesta regió té l’avantatge de comptar amb registres molt complets de casos anuals de malària per tots dos paràsits (P. falciparum i P. vivax) entre 1968 i 2007, alhora que les intervencions de salut pública per al control de la malaltia no es van reforçar a la regió fins al 2004. Això permet separar l’efecte del clima de l’efecte de les mesures de control en paràsits que responen a el clima de manera diferent.
Com va impactar el canvi climàtic
Usant un model matemàtic, l’equip va analitzar la relació entre casos de malària, el clima regional (temperatures i precipitació locals) i el clima global (en particular des de l’oceà Pacífic per l’efecte de l’Infant i de l’anomenada Oscil·lació Pacífica Decadal).
Els resultats mostren que la variació en els casos de malària per tots dos paràsits es correlaciona extremadament bé amb els canvis en temperatures regionals: el descens en temperatures a la regió lligat a l’efecte del canvi climàtic va coincidir amb la reducció en casos de malària que es va observar a partir de l’any 2000, cinc anys abans que es reforcessin les mesures de control de la malaltia.
La connexió entre la dinàmica de la malaltia i les condicions climàtiques és tan estreta que s’observa a diferents escales temporals: de l’estacional als cicles multianuals i, fins i tot, decennals.
Això, al seu torn, va coincidir amb l’alentiment momentània de l’increment en la temperatura mitjana global de la superfície terrestre per efecte del fenomen de l’Infant i de l’oscil·lació decadal del Pacífic. L’anàlisi també mostra que hi ha una “cascada d’efectes” entre la variabilitat climàtica a nivell global (en aquest cas, la temperatura de l’oceà Pacífic) i la variació de temperatures regionals a l’est d’Àfrica, que a la fi es tradueix en nous casos de malària a l’altiplà etíop.
“La connexió entre la dinàmica de la malaltia i les condicions climàtiques és tan estreta que s’observa a diferents escales temporals: de l’estacional als cicles multianuals i, fins i tot, decennals. La incidència de la malària no només va reflectir els canvis en temperatura, la qual cosa ja havíem demostrat, però també el descens en l’escalfament que es va observar a l’inici de segle, l’objectiu d’aquest estudi”, assenyala Mercedes Pascual, investigadora a la Universitat de Chicago i última autora de l’estudi.
Per Rodó, “l’evidència que el període d’alentiment de l’escalfament global va tenir un impacte sobre la transmissió de la malària demostra el fort vincle entre clima i salut”. Aquests resultats també indiquen que, en el moment d’avaluar intervencions de salut pública destinades a controlar la malaltia, s’han de prendre en compte i integrar les condicions climàtiques en els sistemes d’alerta primerenca.
