La Covid-19 s’associa a un risc més alt de trastorns de salut mental, com ara ansietat, depressió, consum de substàncies i problemes del son, fins a un any després de la infecció inicial. Això conclou un estudi publicat per The BMJ per investigadors dels Estats Units que suggereix com hauria de ser prioritari abordar aquests problemes entre els supervivents.
Alguns estudis previs ja havien suggerit que les persones amb Covid-19 podrien tenir més risc d’ansietat i depressió, però només van incloure una petita selecció de trastorns i van fer un seguiment dels pacients durant un màxim de sis mesos. De fet, fins ara no s’havia dut a terme una avaluació exhaustiva sobre salut mental després del SARS-CoV-2 a llarg termini.
Per abordar aquesta problemàtica, els investigadors van utilitzar les bases de dades nacionals d’atenció mèdica del Departament d’Afers dels Veterans dels EUA per estimar els riscos dels resultats de salut mental a les persones que van sobreviure almenys 30 dies després d’un resultat positiu d’una PCR entre el març del 2020 i el gener del 2021.
La pandèmia ens ha deixat tocats a tothom, però per a les persones amb SARS-CoV-2 va ser molt pitjor. La malaltia s’associa a un risc més gran de patir una àmplia gamma de malalties mentals. – Ziyad Al-Aly
Així, van identificar les dades de 153.848 individus i les van aparellar amb dos grups de control sense Covid-19: 5.637.840 controls actuals i 5.859.251 controls històrics anteriors a la pandèmia. Els participants eren majoritàriament homes blancs amb una edat mitjana de 63 anys.
El grup que havia estat infectat es va dividir a més en aquells que van ser o no ingressats a l’hospital durant la fase aguda de la infecció, i es va recollir informació sobre factors potencialment influents com a edat, raça, sexe, estil de vida o historial mèdic.
En comparació amb el grup de control no infectat, les persones amb Covid-19 van mostrar un risc un 60% més gran de patir qualsevol diagnòstic de salut mental al cap d’un any (cosa que equivalia a 64 més per cada 1.000 persones).
Quan els investigadors van examinar els trastorns de salut mental per separat, van descobrir que la patologia infecciosa s’associava amb 24 per cada 1.000 persones addicionals amb trastorns del son a l’any, 15 per cada 1.000 amb síndromes depressives, 11 per cada 1.000 amb deteriorament neurocognitiu i 4 per cada 1.000 amb qualsevol problema per consum de substàncies (no opiàcies).
“La pandèmia ens ha deixat tocats a tots, però per a les persones amb SARS-CoV-2 va ser molt pitjor”, explica SINC Ziyad Al-Aly, autor principal i investigador a la Universitat de Washington a Saint Louis (EUA). “Hem demostrat que la malaltia s’associa a un risc més gran de patir una àmplia gamma de malalties mentals”.
“Hem d’identificar els pacients de Covid-19 amb trastorns de salut mental i assegurar-nos que tenen accés a recursos i suport. Si no s’aborden aquests problemes ara, es poden produir conseqüències molt més greus en el futur”, afegeix.
Els experts afirmen que aquests resultats reforcen la necessitat de dotar de recursos adequats a l’atenció de salut mental dels supervivents de la infecció i investigar les causes i el tractament dels trastorns.
“El fet que els pacients semblin continuar tenint més risc 12 mesos després del seu diagnòstic és preocupant. Però queda per determinar si això representa un diagnòstic tardà o una nova aparició de la malaltia mental”, indica Max Taquet, investigador principal del NIHR Oxford Health BRC de la Universitat d’Oxford (Regne Unit), en declaracions com a expert extern a l’estudi al Science Media Centre de Regne Unit (SMC UK).
Més recursos per a la salut mental
Es van trobar resultats similars quan es va comparar el grup de Covid-19 amb el de control històric. Els riscos van ser més grans en les persones ingressades a l’hospital durant la fase inicial (aguda) de la malaltia, però van ser evidents fins i tot entre els que no van ser ingressats.
Les persones infectades per SARS-CoV-2 també van mostrar més riscos de trastorns de salut mental que aquelles amb grip estacional, mentre que les persones ingressades per coronavirus van mostrar més riscos de trastorns de salut mental en comparació amb les ingressades per qualsevol altre motiu.
L’estudi recalca la necessitat d’invertir en salut mental com a part de les estratègies per a la recuperació social i econòmica de la pandèmia. – Nilu Ahmed (Universitat de Bristol)
Tot i això, els experts afirmen que aquests resultats “reforcen la necessitat de dotar de recursos adequats a l’atenció de salut mental dels supervivents de la infecció i d’investigar les causes i el tractament dels trastorns”, com apunta Paul Harrison, catedràtic de psiquiatria de la Universitat d’Oxford, a l’SMC.
El mateix opina Nilu Ahmed, psicòloga del comportament de la Universitat de Bristol (Regne Unit): “L’estudi recalca la necessitat d’invertir en salut mental com a part de les estratègies per a la recuperació social i econòmica de la pandèmia, ja que la càrrega de aquestes malalties afecta tots els sectors de la societat”.
Limitacions de l’estudi
Es tracta d’un estudi observacional, per la qual cosa no en pot establir la causa, i els investigadors reconeixen que es pot haver produït algun biaix de classificació errònia. Per exemple, l’estudi va incloure principalment homes blancs d’edat avançada, per la qual cosa els resultats poden no ser aplicables a altres grups.
“La principal limitació és la seva cohort, veterans nord-americans, cosa que limita la generalització de l’estudi”, continua Ahmed. “Necessitem més investigacions sobre grups marginats, on hi ha indicis que hi haurà més nivells de necessitats de salut mental insatisfetes a causa de la intersecció del racisme sistèmic i l’accés a l’atenció sanitària”.
Es tracta d’un estudi observacional, per la qual cosa no en pot establir la causa, i els investigadors reconeixen que es pot haver produït algun biaix de classificació errònia.
A més, Al-Aly subratlla que la seva feina “es basa en els trastorns mentals diagnosticats, i és possible que hi hagi moltes persones sense diagnòstic. Per això, les nostres anàlisis poden subestimar el risc”. D’altra banda, també cal considerar que “les persones que es recuperen de la Covid-19 podrien tenir un llindar més baix per acudir a l’assistència sanitària, o que els seus metges podrien ser més propensos a fer-ne un diagnòstic”, puntualitza Harrison.
Ara tenim una imatge més clara de les repercussions de la pandèmia de Covid-19 a la salut mental, afirma Scott Weich, professor de salut mental de la Universitat de Sheffield (Regne Unit), en un editorial vinculat. “Hem de centrar-nos a avançar en la nostra comprensió de les causes de la mala salut mental o avaluar els tractaments per als trastorns de forma més general”, conclou.
