Les persones que fa dos anys o més que viuen al carrer a Barcelona han augmentat del 33% al 47% entre els anys 2019 i 2021. Gairebé la meitat (un 48%), manifesten patir algun problema de salut i tres de cada deu afirmen tenir malalties cròniques. Són algunes de les dades que es desprenen de l’informe ‘Viure al carrer a Barcelona. Radiografia d’una ciutat sense llar’, elaborat per la Fundació Arrels a partir d’unes enquestes realitzades el 10 de juny de l’any passat.
Durant aquella nit de juny, més de 530 voluntaris de la Fundació Arrels van enquestar a un total de 289 persones que viuen als carrers de Barcelona. En total, es van comptabilitzar 1.064 persones dormint al ras, una xifra que, sumada al nombre de persones allotjades en recursos públics i privats (2.808) i a les que viuen en assentaments (865), suposa que un total de 4.737 persones es troben en situació de sense llar a la capital catalana, davant de les 4.200 persones comptabilitzades l’any anterior.
Segons Arrels, el nombre de persones que viuen al carrer no ha baixat en els darrers tres anys, i si es compara amb les xifres del primer recompte que es va fer a Barcelona l’any 2008, on es van localitzar 658 persones dormint el ras, el nombre ha crescut un 62% durant els últims tretze anys.
“Durant els anys de pandèmia, s’ha cronificat la situació de les persones que viuen al carrer a Barcelona. Les places d’allotjament continuen sent insuficients i les persones sense llar no poden anar-hi directament a demanar plaça. No disposar d’un seguiment social continuat és un factor que incrementa la cronificació d’aquestes persones”, ha explicat Bea Fernández, cap del Servei Jurídic d’Arrels, durant la presentació de l’informe.
L’impacte en la salut
Viure al carrer deteriora l’estat de salut i posa en risc la vida de les persones. S’estima que les persones sense llar viuen, de mitjana, vint anys menys que la resta de la població, i les dades mostren que hi ha una relació directa entre viure més temps al carrer i patir un deteriorament més greu. Concretament, a partir dels sis mesos de viure al carrer, augmenta el nombre de persones que estan en una situació de vulnerabilitat mitjana i alta.
Un 26% de les persones enquestades per Arrels diuen tenir alguna malaltia crònica que afecta el fetge, els ronyons, el cor, l’estómac o els pulmons; i un 18% de les persones diuen que tenen alguna malaltia mental o trastorn que li impedeix fer una vida independent (el doble que el 2019). D’entre les persones enquestades que fa més de dos anys que viuen al carrer, el 78% se senten vulnerables i un 73% manifesten que no disposen de cap mena d’ingrés. A més, un 15% afirmen que no tenen cobertes les necessitats bàsiques.
Gairebé un terç de les persones entrevistades diuen que han tingut problemes per mantenir un recurs d’allotjament o bé l’han perdut o les han fet fora perquè tenien problemes de salut física o mental. A més, el 45% de les persones enquestades afirmen haver patit algun tipus d’agressió física i/o verbal o un tracte discriminatori pel fet de viure al carrer.
Pel que fa a l’accés a l’assistència mèdica, el 44% de les persones enquestades que fa més de dos anys que viuen al carrer afirmen haver fet ús dels serveis d’urgències mèdiques, però el 30% d’aquestes persones no disposen de targeta sanitària, de manera que no poden accedir a un tractament i una atenció mèdica continuada.
Manca d’atenció social
De les 289 persones entrevistades, un 44% va explicar que no havien tingut contacte amb cap treballador social durant els sis mesos previs a l’enquesta i un 49% va respondre que sí havien estat ateses. Segons els resultats de l’informe, les persones més joves són les que es troben més desateses. En concret, un 79% de les persones d’entre 18 i 25 anys diuen no haver rebut atenció social. En el cas de les persones d’origen extracomunitari, la xifra de persones no ateses és del 52%. A més, gairebé la meitat de les persones (47%) enquestades diuen no estar empadronades a Barcelona, fet que dificulta l’accés als recursos socials i sanitaris.
El 30% de les persones enquestades per Arrels han nascut a Catalunya i la resta de l’Estat, el 27% procedeixen de països comunitaris i el 41% de països extracomunitaris. D’entre les persones migrades entrevistades, el 17% ha explicat que ha sol·licitat asil a l’Estat espanyol, una xifra que gairebé triplica la de l’any 2016. Segons Arrels, aquestes xifres posen sobre la taula les escletxes del sistema de protecció a les persones sol·licitants d’asil.
Propostes immediates i a llarg termini
Entre les mesures immediates que proposa la Fundació Arrels per pal·liar la situació que viuen les persones sense llar, destaquen obrir espais petits diürns i nocturns a cada barri on les persones accedeixin a serveis bàsics i puguin passar la nit protegides, enfortir els equips de carrer i crear equips de salut orgànica que visitin les persones al carrer ajudant així a recuperar la seva vinculació amb el sistema sanitari.
A mitjà i llarg termini, l’entitat demana habilitar mecanismes de prevenció perquè ningú perdi casa seva, tenir el dret a l’habitatge com a punt de partida per accedir a altres drets i agilitzar els tràmits i la burocràcia per obtenir la documentació bàsica com el padró i la targeta sanitària. Arrels també demana una ordenança de convivència i civisme a Barcelona que no criminalitzi les persones que viuen al carrer. A més, l’entitat defensa la importància d’obrir l’accés de les persones sense llar a la mesa d’emergències, per garantir que les persones més vulnerables puguin ser degudament ateses i se’ls faciliti un allotjament adaptat a les seves necessitats.
