Entrevista

Ada Colau: “El sistema públic de salut de Catalunya és el que ha de cobrir de forma adequada les necessitats en matèria de salut mental”

L’alcaldessa de Barcelona i candidata per a les eleccions municipals del 28 de maig per BComú, Ada Colau, explica en una entrevista per a la Fundació Periodisme Plural que la salut mental de la població ha de ser una prioritat a l’agenda política.

L’Ajuntament de Barcelona va impulsar el I Pla de Salut Mental (2016-2020) que ara tindrà continuïtat amb la recent aprovació del II Pla de Salut Mental (2023-2030) i que farà especial èmfasi en l’abús de pantalles entre els joves. “Estic molt orgullosa que abans de la pandèmia vam ser pioneres gràcies a l’excel·lent feina de la regidora Gemma Tarafa, que ha portat la Regidoria de Salut. Vam ser pioneres com a ciutat en fer el primer pla de salut mental de la ciutat”, explica l’alcaldessa. El desplegament del primer pla va servir per construir un model municipal basat en la col·laboració entre institucions, entitats i associacions.

Vam ser pioneres com a ciutat en fer el primer pla de salut mental de la ciutat

“Ningú l’havia fet, cap ciutat ha fet un pla de salut mental, perquè en teoria no era competència nostra, és competència autonòmica. Però detectant que era un tema en augment abans de la pandèmia, vam fer un pla de salut mental treballant en xarxa amb les entitats que ja treballaven el tema. Això ens va permetre fer el primer telèfon de prevenció del suïcidi, trencant el tema amb aquest tabú, i és un telèfon que ha atès sobretot trucades de fora de Barcelona”, diu Colau sobre el paper de l’ens municipal envers aquesta temàtica. “Això [el Pla de Salut Mental aprovat per l’Ajuntament] va forçar una mica la Generalitat a obrir el telèfon i a adonar-se que ells havien de cobrir aquesta demanda perquè realment era una necessitat, i malauradament van augment aquesta necessitat”, afegeix.

Cap ciutat ha fet un pla de salut mental, perquè en teoria no era competència nostra

El telèfon de prevenció del suïcidi a la ciutat forma part del primer pla de Salut Mental. Consisteix en l’habilitació d’un telèfon gratuït, el 900 925 555, les 24 hores cada dia de l’any. Des de la seva posada en marxa, han atès més de 9000 trucades i han rebut més de 600 persones al Barcelona Cuida per les dues entitats referents a Catalunya i Barcelona. Sobre aquest tema, Ada Colau fa menció de com la Generalitat, i no pas els ajuntaments, haurien de ser els promotors de les cures de la salut mental poblacional a través de recursos i finançament: “La Generalitat deixa de posar el pressupost que s’ha de posar en salut mental —que és evident que està totalment infravalorat — i que necessita molts més recursos”.

La Generalitat deixa de posar el pressupost que s’ha de posar en salut mental

Indicadors de l’Enquesta de Salut de Barcelona 2021 de l’ASPB, recull que el risc de mala salut mental marca el seu màxim històric en haver passat del 19,9% al 31,4% en les dones durant els últims cinc anys i del 16,5% al 21,6% en el cas dels homes, uns percentatges que empitjoren en totes les franges d’edat i són especialment elevats entre la població jove i adolescent. La vulnerabilitat de la població jove, sotmesa a pressions com els sous precaris, la manca de perspectiva de futur o l’aturada de les seves vides durant la pandèmia és un dels eixos de treball més destacats.

En un context de complexitat general en la salut mental, Colau segueix apuntant de manera ferma a la responsabilitat competencial autonòmica: “El sistema públic de salut de Catalunya és el que ha de cobrir de forma adequada les necessitats en matèria de salut mental, perquè el que no pot ser és que l’Ajuntament faci més el que li toca a la Generalitat de Catalunya”.

Ada Colau: “Foment és la principal oposició que tenim a la ciutat”