A Europa, cada any es produeixen 400.000 aturades cardíaques. De totes elles, es calcula que només entre un 10 i un 15% de qui les pateix sobreviu. I rebre les maniobres de reanimació cardiopulmonar com més aviat millor contribueix a aquesta supervivència. Fins a quatre vegades es poden arribar a multiplicar les possibilitats de sobreviure després d’una aturada cardíaca si s’aplica la reanimació cardiopulmonar. La pot fer qualsevol persona que conegui la tècnica que permet mà sobre mà ajudar el cor a reprendre el batec.
No cal tenir formació sanitària per salvar-li la vida a algú amb aquestes senzilles maniobres que poden resultar vitals en el temps d’espera d’una ambulància. Aquest és el principal missatge del Consell Català de Ressuscitació (CCR) que, seguint les mateixes directrius del Consell Europeu de Ressuscitació, es va crear per promoure, coordinar i estandaritzar les activitats formatives, de recerca, de difusió i de bones pràctiques en suport vital i ressuscitació cardiopulmonar arreu de Catalunya.
Organitzen exhibicions de la pràctica de les maniobres en escoles, instituts i espais públics, on conviden a tothom a provar de fer cadascú aquest exercici que salva vides. Cada any, amb motiu de la celebració del Dia Mundial de la Conscienciació de l’Aturada Cardiorespiratòria, el 16 d’octubre, els formadors del CCR munten parada en llocs visibles per a molta gent per a ensenyar les maniobres. Aquest any ho van fer el dissabte 21 d’octubre a l’entrada del recinte modernista de Sant Pau. Aquest dijous, 2 de novembre, ho faran a l’esplanada de les columnes de l’avinguda Maria Cristina de Montjuïc, aprofitant la inauguració del Congrés Europeu de Ressuscitació, que del 2 al 4 de novembre aplegarà els especialistes en aquesta eina que pot retornar a la vida i que pot estar en mans de tots. També dels nens i nenes que conviuen amb adults, alguns amb els seus avis a qui un dia, qui sap, podrien evitar-los la mort.
El Consell Català de Ressuscitació treballa, conjuntament amb el departament d’Educació de la Generalitat per integrar l’aprenentatge de les maniobres de reanimació cardiopulmonar en els currículums escolars de Primària i Secundària. Comencen a P3 i acaben al final de la Secundària. Els més petits, en el mateix camí d’aprendre els números, aprenen la importància de saber recordar i marcar el 112 si alguna vegada es troben amb una persona al seu costat que demana ajuda o ha caigut i no respon. En els cursos posteriors, amb alumnes més grans, se’ls ensenya a exercitar el bombeig amb les mans juntes sobre el tòrax, fent-los conscients de la gran ajuda que pot representar per a la reviscuda de la persona que pateix una aturada cardíaca.
Dijous a l’avinguda Maria Cristina, una cinquantena d’alumnes de Primària i de Secundària de l’Escola Pia de Mataró que han participat en el programa de suport vital del grup escolar del Consell Català de Ressuscitació juntament amb Educació, faran una demostració de les maniobres de ressuscitació.
A qualsevol edat, amb qualsevol formació, tots podem practicar el massatge al tòrax que pot retornar a la vida una persona poc després que el seu cor deixi de bategar. “Igual que aprenen els colors i l’alimentació, els alumnes des de ben petits poden normalitzar com salvar una vida”, expressa la doctora Laia Vega, pediatra de QuirónSalud, i membre del Consell Català de Ressuscitació.
Com procedir si ens hi trobem
Si veiem algú caure o esvair-se i quedar inconscient, primer de tot cal assegurar que tant aquesta persona com nosaltres mateixos estem en un lloc segur, fora de qualsevol perill afegit al qual ja està vivint. Protegir, alertar i socórrer, resumit en les sigles PAS, són els passos del protocol d’actuació quan ens trobem en una situació d’aturada cardíaca. Cal, aleshores, saber reconèixer si el ritme cardíac hi és o no. Això ho fem intentant despertar la persona del seu estat d’inconsciència, parlant-li i, de genolls al seu costat, posant la nostra orella sobre la seva boca per veure si sentim l’alè. Escoltant la respiració i intentar sentir l’alè a la nostra galta ho farem agafant-li el front amb una mà i aixecant-li el mentó amb l’altra perquè la boca quedi més elevada que els ulls. Igualment ens fixarem si el pit es mou. Si per cap dels nostres sentits constatem respiració, hem de trucar al 112 immediatament. Ho farem marcant el número i posant l’altaveu per poder començar les maniobres de reanimació cardiopulmonar immediatament després de constatar que no respira. Si hi ha algú altre amb nosaltres, una persona pot trucar al 112 i l’altra iniciar la reanimació. Si no, mentre es fan les maniobres, a través de l’altaveu del telèfon es va informant el servei d’emergències mèdiques, des d’on els professionals que ens atenen ja aniran preguntant tot el que necessiten saber.
Els mateixos professionals del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) mostren en un Vídeo a Youtube, accessible a tothom, com s’ha d’actuar. Colzes rectes, taló d’una mà sobre el taló de l’altra i dits entrellaçats, i un bon ritme de batec en les nostres mans i fins a trenta pressions continuades, uns dos minuts, abans de descansar i comprovar si el cor reprèn la seva activitat. Si no és així, continuem amb trenta noves compressions, fins que arribi l’ajuda sanitària.
Acord amb la UEFA
El congrés de Barcelona aplegarà més de mil experts en reanimació de tot el món, i és la primera vegada que celebren la seva cita a la capital catalana. Durant tres dies, exposaran impressions, dubtes i idees que hauran d’anar perfeccionant els protocols i mètodes d’actuació i creant noves recomanacions davant d’una aturada cardíaca. “Com entrenar els equips de forma organitzada podria millor la supervivència de les recuperacions cardíaques, fer que tot surti rodó”, és, segons explica el doctor Francesc Carmona, una de les propostes de treball dins dels congressos de la societat europea de ressuscitació, com el d’aquest mes a Barcelona, en la seva missió de fer créixer la supervivència després d’una aturada cardíaca. “Només si augmentéssim un 1% l’índex de supervivència, ja significaria entre 4.000 i 6.000 persones que se salvarien d’una mort prematura”, diu Francesc Carmona. Ell és metge del SEM, membre del comitè organitzador del congrés de Barcelona i Coordinador del Grup de Treball de Suport Vital Avançat del CCR. Explica que en cada congrés anual intenten discutir sobre tot allò que pot contribuir a salvar més vides, millorant les habilitats per a practicar les maniobres, amb l’aplicació com més precoç millor dels desfibril·ladors i formant cada cop a més gent.
Amb aquest propòsit, el Consell Europeu de Ressuscitació acaba de signar un acord amb la Unió Europea d’Associacions de Futbol (UEFA) per donar a conèixer les maniobres de ressuscitació en el futbol, enfocant de manera especial l’Eurocopa de l’any que ve a Alemanya. “Hem generat una formació en línia i hem entrenat la gent que formarà els 20.000 voluntaris de l’Eurocopa “, detalla el Dr. Francesc Carmona. “Cada país ha format a les seves seleccions amb la idea que durant els partits de l’Eurocopa, però també en altres partits, es projectin vídeos motivant a la gent a aprendre les comprensions toràciques, perquè cada any es produeixen aturades en assistents com a públic als partits. I perquè sabem que els camps de futbol, on es concentra tanta gent, són un aparador genial per a mostrar-ho”, conclou Carmona. I recorda que, cada minut que passa a partir d’una aturada cardíaca, disminueix la possibilitat de recuperar aquella vida, per això, assegura l’expert que, “per a nosaltres és vital que algú faci alguna cosa abans que arribem”.
Dijous, a les fonts de Montjuïc, seran els nens i nenes i adolescents els qui en una performance mostraran que també ells estan preparats per a salvar vides.
