Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Nombroses recerques han permès evidenciar que els infants que creixen en una llar de posició socioeconòmica desfavorida tenen menys oportunitats per al seu desenvolupament, sobretot en la dimensió cognitiva, però també en la vessant emocional o de comportament. Altres recerques han matisat que les dificultats econòmiques augmenten els trastorns psicosocials dels infants inclús per efecte de la mala salut mental dels seus progenitors. Així, la preocupació dels adults per no disposar de recursos econòmics suficients dificultaria una criança adequada. L’estrès econòmic incrementa els conflictes de parella i afavoreix pràctiques parentals inconsistents, ja siguin més rígides o més laxes. Altres condicionants també són importants per al desenvolupament màxim dels infants, en concret, la diferència entre rebre o no ajudes públiques, la qualitat de les escoles i/o l’entorn de barri. Per conèixer la interrelació d’alguns d’aquests elements, s’ha analitzat una mostra representativa de les llars amb infants de l’Enquesta de Salut que elabora l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) a la ciutat de l’any 2016, quan encara persistien els efectes de la crisi econòmica, amb taxes d’atur al voltant del 27% (2012).
Les llars amb dificultats econòmiques presenten pitjors indicadors de salut mental, tant en els progenitors com en els seus fills i filles
L’estudi ha analitzat tres tipus de dificultats econòmiques a la llar: la situació d’ocupació dels pares i/o mares, la pobresa material i la inseguretat alimentària. Es tractava de comparar com afecta alguna d’aquestes situacions a la salut mental dels progenitors i, de retruc, en els seus infants a càrrec. En tots els casos s’ha mostrat com les situacions de dificultat econòmica comporten un major risc de mala salut mental dels progenitors i aquesta també s’associa a una pitjor salut mental dels seus fills i filles. La correlació s’ha mostrat més forta en situacions de pobresa material greu i d’alta inseguretat alimentària. També s’ha pogut demostrar que els progenitors amb major risc de mala salut mental exerceixen un estil parental més inconsistent amb els seus fills i filles.
La pobresa i la inseguretat alimentària s’associa amb major retraïment i tristesa dels infants
Per precisar més aquests efectes negatius sobre el benestar psicosocial dels infants, és possible diferenciar els problemes en dues dimensions: per un costat la dimensió que exterioritza el malestar dels infants, per exemple, en forma d’agressivitat, manca d’atenció i/o conflictivitat relacional; per un altre, la dimensió que interioritza el malestar en forma de sentiments de retraïment, tristesa i altres efectes emocionals adversos.
Pel que fa a la primera dimensió (exteriorització del malestar), es demostra el pes de la mala salut mental dels progenitors en la mala salut mental dels infants que es troben en dificultats econòmiques. Però, en canvi, pel que fa a la segona dimensió (interiorització del malestar) l’associació entre patir dificultats econòmiques a la llar i els problemes relacionats amb la depressió de l’infant és directa (és independent de l’estat de salut mental dels progenitors). Aquesta relació directa pot estar relacionada amb què els infants pateixen directament les dificultats econòmiques, per exemple, en els canvis en la rutina dels àpats, o en una menor disponibilitat d’aliments que alhora comporta debilitament físic i incideix en el sentiment de retraïment o tristesa dels infants. Una situació de pobresa persistent també agreuja aquest mecanisme de depressió de l’infant.
En paral·lel a aquests resultats, altres estudis també han detectat associacions entre situacions de pobresa persistent i problemes d’hiperactivitat, disminució en l’autocontrol i un empitjorament en les relacions interpersonals dels infants. Malauradament, les limitacions mostrals no ens han permès conèixer si els efectes sobre la salut mental dels infants de patir dificultats econòmiques són més intensos en determinats subgrups de llars. No obstant això, s’han pogut observar indicis que les llars monomarentals són les de major risc de patir pobresa. Tampoc s’ha pogut discernir si els efectes en els infants es diferenciaven segons la relació amb la mare o amb el pare ja que, com la literatura indica, canvia segons qui assumeix rols de la llar, cures i/o del treball remunerat. En qualsevol cas, la conclusió és clara: els infants que viuen en llars més desafavorides experimenten menys benestar psicosocial i interioritzen aquest sentiment.
Un entorn residencial saludable i segur també és important
Per analitzar la influència de l’entorn de barri, s’ utilitza l’opinió dels progenitors sobre si la violència al barri la consideren un problema. Tot i amb limitacions, amb aquest indicador hem volgut copsar la importància de la qualitat de l’entorn de barri en la salut mental dels infants més enllà de les dificultats econòmiques de la llar. Els resultats mostren com l’opinió sobre la violència al barri s’associa en tots els casos amb una mala salut mental dels progenitors i també dels infants. Amb coincidència amb altres estudis, un dels aspectes que els infants més valoren és un entorn segur tant a l’escola com als barris. Tal i com s’ha pogut mostrar a les darrers anàlisis de l’Enquesta de Benestar Subjectiu de la Infància a Barcelona (any 2021), sentir-se segur o segura és la variable que més correlaciona amb la satisfacció amb la vida per part dels infants.
El benestar mental i físic dels infants és rellevant no només per al present dels nens i nenes, sinó també perquè té conseqüències en la seva vida adulta. Els infants que creixen en entorns econòmics desafavorits tenen una major probabilitat d’ocupar treballs precaris amb menors ingressos i tenir pitjors indicadors de salut, entre altres efectes negatius.
Davant d’això, què caldria fer?
Diverses línies d’intervenció són possibles per preservar la millor salut mental possible en els nens i nenes. Primerament, des del punt de vista de les finances familiars, l’alleujament de la manca de recursos, sigui per increment o extensió de salaris mínims, via reducció de taxes, o per l’impuls de programes de transferències per a necessitats o d’altres similars, tindrien el potencial de millorar la salut mental dels pares i/o mares i, per tant, també la dels seus infants. També són favorables les polítiques públiques que faciliten la provisió de béns i serveis de qualitat als infants, com ara les ajudes als menjadors escolars i a la cura dels menors d’edat, assegurar l’accessibilitat a llars d’infants o una major flexibilitat laboral que faciliti la conciliació familiar. Una segona línia d’acció són les intervencions que combinen l’educació de progenitors i infants, o també les que s’adrecen a millorar les habilitats parentals, les quals requereixen menys recursos que les adreçades a les dues generacions. Finalment, es recomanen les actuacions urbanes destinades a promoure entorns segurs, saludables i de lleure enriquidor, com són els espais jugables, els entorns verds i de qualitat.
