Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
La vacunació és, sens dubte, una de les eines més poderoses que tenim per protegir la salut de la població. Gràcies a ella hem reduït malalties, hospitalitzacions i morts, i hem aconseguit que la prevenció sigui un dels pilars més sòlids del nostre sistema sanitari. Tanmateix, cal recordar que darrere de cada vacuna hi ha un professional de la salut que la prepara, la registra, l’administra i, sobretot, acompanya. I quan aquests professionals treballen al límit, també es posa en risc la qualitat del procés i la seguretat de les persones.
Aquest inici de campanya de vacunació contra la grip i la COVID-19 ha posat de manifest un problema que arrosseguem des de fa temps: la manca de planificació i de recursos als centres d’atenció primària. Enguany, la decisió d’implantar la vacunació sense cita prèvia (presa de manera unilateral i sense consultar als equips) ha generat desorganització, cues i un augment de la pressió assistencial sobre les infermeres. Tot plegat, en un moment en què els CAPs ja funcionen al límit de la seva capacitat.
Les infermeres d’atenció primària som la porta d’entrada al sistema i l’eix de la prevenció i la promoció de la salut. Cada dia atenem, escoltem, planifiquem cures, fem seguiments, detectem situacions de risc i promovem hàbits saludables. La campanya de vacunació requereix temps, organització i precisió. Fer-ho sense recursos suficients i sense una planificació adequada ens aboca a l’estrès professional i a la frustració, i posa en risc la confiança de la ciutadania en el propi sistema.
Planificar no és només decidir una data d’inici. Vol dir anticipar-se, escoltar els equips i adaptar la campanya a la realitat de cada centre. No és el mateix un CAP d’una gran ciutat que un consultori rural. Cadascun té la seva dinàmica i el seu volum de pacients. Les infermeres coneixem millor que ningú com s’organitza el nostre territori, i és per això que reclamem poder formar part de la planificació des del principi.
També cal garantir recursos humans i materials. La vacunació no es pot fer a costa de reduir altres tasques essencials, com el seguiment de la cronicitat, la prevenció o l’atenció domiciliària. Si volem una atenció primària forta, cal cuidar-ne els professionals i dotar-los de condicions adequades. No és només una qüestió laboral, sinó també de seguretat i de qualitat assistencial.
Les infermeres estem compromeses amb la salut de la comunitat i amb la tasca de prevenir, cuidar i educar. Però perquè puguem fer-ho amb excel·lència, cal que se’ns donin les eines per treballar amb previsió, amb suport i amb confiança. Vacunar bé també vol dir cuidar qui vacuna. Aquest hauria de ser l’autèntic objectiu d’una campanya de vacunació: no només augmentar cobertures, sinó també reforçar el sistema des de la base, escoltant als qui, des de la proximitat, sostenim el dia a dia de la salut pública.
