Reportatge

Campanya unitària al Vallès occidental per una sanitat pública al 100%

«Ens sentim orgulloses de ser rubinenques i rubinencs que lluiten per una ciutat millor, més humana i amable per a tothom». Així començava la salutació de’n José Luis, de la Comissió d’Entitats per la Sanitat de Rubí, el passat dissabte 14 de febrer, qui subratllava: «Avui demostrem que hi ha esperança i futur. Això és només el principi d’una lluita que ens afecta a nosaltres, però també a la gent de la comarca i de tot el país».

L’inici referit és el de la campanya de mobilitzacions a algunes ciutats del Vallès occidental (Terrassa, Rubí, Viladecavalls, Sant Cugat) i a Olesa de Montserrat, al Baix Llobregat, unides per la reclamació d’una sanitat pública 100% i també, específicament, per estar en el territori d’activitat de Mútua de Terrassa, empresa privada amb forma jurídica de fundació, o sigui, en teoria, sense ànim de lucre, un supòsit que les associacions d’usuàries neguen totalment.

El manifest unitari, publicat a principis de febrer, denuncia que «durant dècades, Catalunya ha construït un model sanitari basat en la col·laboració públic/privada amb la justificació que és més eficient, però darrere d’aquesta fórmula amable s’hi amaga una estratègia calculada per debilitar el sistema públic i afavorir el negoci privat».

La col·laboració de les diferents plataformes i comissions locals ve de lluny i, com en el cas d’altres moviments, ha viscut moments de més vitalitat i d’altres que no tant. Però mai ha parat. A Terrassa, la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública inicià la caminada pels voltants del 2011, en el context de les protestes contra les retallades que van tenir lloc arreu, i del ja mític 15-M.

Ho recordava la Núria Martí, membre d’aquesta Plataforma, dirigint-se als participants al final de la manifestació, a les portes de l’ajuntament rubinenc: «Estic contenta de la quantitat de gent que hi ha aquí [es van comptar alguns centenars al llarg del recorregut], i és que lluitem des de les primeres retallades, amb el govern de Mas i el conseller Boi-Ruiz. Els catalans sabem molt bé quin és el negoci de la sanitat i ho sabem igual que ho saben ara també els de l’hospital de Torrejón de Madrid, on s’ha fet alguna publicitat dels problemes de deixar en mans d’empreses privades la sanitat perquè la saquegin«.

Unitat i denúncia

Aquesta campanya s’inicià a Olesa el passat 6 de febrer, amb una manifestació que, a més, recordava la ciutadana que va morir, ara fa poc més d’un any, després de ser atesa al taulell del CAP local i enviada a casa perquè, suposadament, el seu cas no era tan greu, segons els protocols establerts per la conselleria. Martí Obiols, de l’Associació per una Sanitat Pública i de Qualitat, declarà a El Diari de la Sanitat que han reclamat la reobertura del cas d’aquesta mort, però que no els consta que s’hagi fet res de moment: «Ni institucions ni mitjans de comunicació venen a veure què passa –assegura–, però els problemes són els mateixos. Per això estem a Rubí avui i apostem per coordinar la lluita, unir esforços, perquè la unitat és el que ens farà forts. I ara que estan apareixent amb més força algunes denúncies, que hi ha els concerts i contractes caducats a la sanitat catalana i la proposta del govern de Madrid, caldria donar-li molta més empenta».

Dependre de la gestió de Mútua de Terrassa és quasi una marca en aquestes localitats, i gens positiva, però això és només una mostra del model vigent al país. En aquest sentit, detalla el manifest: «Aquest model no és fruit de la casualitat és el resum d’una suma de decisions polítiques a partir de la crisi del 2008, desprotegint així les persones més vulnerables i amb menys recursos econòmics, així com menystenint als professionals de la salut i les seves funcions».

De l’hospital de Mútua de Terrassa s’ha dit que és un dels pitjors del país. Aquesta és també l’opinió contrastada de l’Esther, que va treballar com a infermera al Consorci Sanitari de Terrassa i és membre de la Plataforma egarenca: «El problema de la sanitat és a tots els centres d’atenció hospitalària i sanitària del país, però a Terrassa és dels llocs de Catalunya on funciona pitjor».

Enginyeria institucional per beneficiar el capital privat

Tanmateix l’Esther considera que les denúncies i escàndols a diferents llocs del país han tornat a obrir el debat sobre la sanitat pública: «Crec que obre perspectives –afirma– però si no continuem lluitant i mobilitzant aquestes perspectives no es podran assolir; sense la pressió popular constant no s’arribarà a bon port«.

Pel que fa al model del sistema sanitari a Catalunya, l’Esther assegura que «ho tenen muntat d’una forma molt acurada, una mena d’enginyeria institucional i administrativa que fa molt difícil discernir què és què i controlar el que es fa, serveis i finances». Subratlla que «aquesta anomenada col·laboració públic-privada amb empreses suposadament sense ànim de lucre, encara és, potser, més perillós que quan es parla obertament de gestió privada». I afegeix que «és impossible creure que Mútua de Terrassa no s’ha lucrat ni ho està fent amb diners públics. Fa negoci sense que ens n’assabentem, no hi ha gens de transparència i els governs no exerceixen controls suficients, en definitiva fan el que volen».

A cada localitat, les organitzacions locals han destacat les reivindicacions pròpies al costat de les generals. En el cas de Viladecavalls, el grup en defensa de la sanitat pública esdevingué Comissió Gestora per la Sanitat Digna de Viladecavalls a finals del 2024, i està constantment en alerta. «Hi ha diàleg amb l’ajuntament i amb el CatSalut», explica, tot i reconéixer que hi ha hagut algunes millores en les possibilitats de consulta al consultori del nucli antic del poble, gestionat per Mútua, pel que fa a metges de família i pediatria, dos dies per setmana. Per la resta s’ha d’anar al CAP de Can Tries, lluny del poble, a tocar de Terrassa. «No només això, sinó que el temps d’espera per les visites superen sobradament les 48 hores establertes. A més a més, tampoc estem d’acord amb el contracte amb Mútua de Terrassa que, com ja sabeu, estan tots vençuts, però ells continuen funcionant com a tal. O sigui, des del govern, el CatSalut si volem dir-ho, se’ls estan donant oportunitats sense seguir la normativa vigent».

La campanya iniciada aquest mes es desenvoluparà amb actes i més manifestacions i mobilitzacions durant les pròximes setmanes en les diferents localitats, fins a convergir tothom en una gran manifestació convocada l’11 d’abril a Terrassa.

En el seu parlament, tot contextualitzant la lluita per la sanitat, la Núria va recordar que «som una generació que ja tenim una edat i hem hagut de lluitar per cada petita conquesta que s’ha assolit en aquest país, fins i tot els 20 minuts per esmorzar a la feina, ja ho sabeu moltes. I és que en aquest moment no només està en joc la sanitat, també tot allò que conforma l’anomenat estat del benestar, educació, pensions… I la lluita s’ha de fer a tot el país».

Cal un canvi de model

El manifest de la campanya proposa: «La principal alternativa per revertir aquesta situació és començar per Derogar la Llei 15/97 sobre l’habilitació de noves formes de gestió del Sistema Nacional de Salut.

Per això exigim:

• Una millora del pressupost en sanitat pública, de manera que el 25% d’aquest sigui per a l’Atenció Primària.
• Millores en l’accessibilitat al sistema sanitari i especialment a l’Atenció Primària (no a costa del sobreesforç dels treballadors/es.)
• Visites amb el metge de família en menys de 48h.
• Disminució de les llistes d’espera per especialistes, proves diagnòstiques i intervencions quirúrgiques.
• Urgències dignes, no col·lapsades, no volem que els passadissos siguin espais assistencials, vulnerant els drets a la intimitat i a la confidencialitat de les dades de les persones; per això calen, també, totes les plantes obertes i tots els llits disponibles i les ràtios de personal necessàries.
• Prioritat a revertir la precarietat per manca de recursos humans i d’equipaments en l’Atenció infanto-juvenil i d’adults amb problemes de Salut Mental, Pediatres i Odontòlegs a cadascun dels CAP.
• Condicions laborals dignes per a tots/es els treballadors/es del sistema sanitari, clau per retenir talent i acabar amb l’escassetat de professionals. La vocació no justifica l’explotació».

Els propers dissabtes 21 i 28 de febrer les mobilitzacions per una sanitat 100% pública tindran lloc a Terrassa i a Viladecavalls, respectivament.