Per les urgències de psiquiatria de l’Hospital Vall d’Hebron, una àrea específica integrada dins les Urgències, passen cada dia entre 15 i 20 pacients de primera visita, dels quals 1 o 2 són immigrants. Quina influència pot tenir a l’hora de ser diagnosticat d’una malaltia mental a través del servei d’urgències el fet de ser d’origen estranger, tenir uns altres referents culturals o dificultats per comunicar-se? Són algunes de les preguntes a les que respon un estudi liderat a l’Hospital Vall d’Hebron i realitzat pel Departament de Psiquiatria del centre.
Si bé s’han fet estudis sobre la prevalença de diferents trastorns en les persones migrants en relació amb la població autòctona, segons el psiquiatre Francisco Collazos, responsable de l’estudi, assegura a aquest diari que “l’originalitat d’aquest rau en el fet que va més enllà i té en compte com variables relacionades amb la cultura poden tenir incidència en el diagnòstic”.
Una de les conclusions principals de l’estudi és precisament que es produeixen desajustaments en el diagnòstic en funció de les variables culturals del pacient. I és que els resultats mostren com els asiàtics i europeus de l’est van ser diagnosticats d’ansietat fins a 7 vegades més que la població autòctona o com el fet de tenir dificultats per comunicar-se lingüísticament juguen també un paper clau en el diagnòstic.
Els pacients amb majors dificultats per comunicar-se o expressar-se amb els professionals van ser diagnosticats de psicosi fins a 2,7 vegades més que els que tenien menys dificultats. Així mateix preocupa també una altra dada que es desprèn de l’estudi: L’ús de mesures coercitives com l’ingrés involuntari o la petició de presència del personal de seguretat es multiplica per quatre quan la comunicació no és fluïda.
Més competències culturals i més mediadors interculturals
“Quan un psiquiatre s’entrevista per primera vegada amb el pacient es troba en un entorn no gaire amable [en unes urgències plenes], el temps és escàs i percep la por o la dificultat per comunicar-se del pacient. No és estrany que un, davant la ignorància recorri, no tant al coneixement científic sinó a prejudicis o esquemes arquetípics que pot tenir cap a grups ètnics”, explica Collazos. Segons ell aquest fet podria justificar els biaixos en els diagnòstics en funció de grups ètnics.
Davant d’aquest fet l’estudi posa de manifest la necessitat de dotar als professionals de més eines i recursos per corregir aquests biaixos. “Hem d’adaptar els recursos a la diversitat cultural dels usuaris perquè si no ho fem el risc que tenim d’oferir una assistència de pitjor qualitat és molt més alt”, assegura el doctor Collazos. En països on la multiculturalitat és habitual aquest fet està molt estudiat però a Catalunya, afirma, es necessita més formació. “Als graus de medicina la dedicació a estudiar antropologia de la salut és anecdòtica quan això té a veure amb les expectatives que té el malalt, la seva visió sobre la malaltia, etc.”, diu. La solució passa, per tant, per adquirir més competències culturals.
D’altra banda, reivindica també la inclusió de més mediadors interculturals al sistema sanitari, algú que estigui degudament format. L’Hospital Vall d’Hebron compta amb un servei de mediadors interculturals, format per 4 persones de diferent ètnia, però aquests acudeixen només un o dos matins a la setmana per donar servei a tot l’hospital, recursos que com posa de manifest l’estudi són insuficients.
La mostra de pacients inclosos en l’estudi són 400 pacients d’origen estranger i 67 nadius que van acudir a les urgències de l’Hospital Vall d’Hebron i de l’Hospital del Mar entre el 2007 i el 2015. Entre els aspectes en els què es fixa l’estudi són la certesa de diagnòstic, la influència de la cultura o el nivell de confort de l’especialista durant l’entrevista així com el país d’origen, el gènere o el domini de l’espanyol del pacient, entre altres.
