Browsing: gènere

El lesbianisme a Catalunya no s’ha entès només com una orientació del desig entre dones, sinó com una postura política que qüestiona l’heteronormativitat com a pilar del patriarcat. És i ha estat un moviment radical, reivindicatiu, creatiu i lúdic.

La diversitat no és cap amenaça. És una realitat, i també una riquesa. Les societats que ho entenen solen ser també més saludables, més cohesionades i més justes.

Què passa quan imaginem un món sense l’altre gènere? Aquest exercici a l’aula fa visible una diferència profunda: mentre molts nois imaginen sobretot aspectes pràctics de la vida quotidiana (organització, feina, rutines), moltes noies expressen experiències vinculades a la por, el control i la inseguretat que travessen el seu dia a dia. Un relat colpidor per repensar com eduquem en igualtat.

L’escriptora es converteix en la veu del dol i del desig d’un home gran de camp. El sexe, també a la vellesa, recorre de principi a final la seva última novel·la: «Marcelino».

El llibre «Trinitat. La presó de dones ignorada (1963-1983)» dona veu a una quarentena de dones que van viure la repressió penitenciària contra les dones a Catalunya durant els últims anys del franquisme. Les activistes Núria Martí i Carmen Roca són dues de les protagonistes que reconeixen que la presó no les va silenciar. Actualment lluiten per una sanitat de qualitat 100% pública.

Homes i dones responen de manera diferent als medicaments. Això fa que, a dosis estàndard, les dones tinguin habitualment nivells de medicament en sang més elevats que els homes i més risc de presentar efectes secundaris.

Ser dona, ser pobra o ser migrant comporta un alt grau de discriminació i injustícia. Aquesta associació condueix a un tipus de treballadora, la que assumeix feines poc qualificades en el sector dels serveis o de les cures. Aquest pot ser el col·lectiu més perjudicat si es tira endavant l’incentiu del CatSalut.

Autor del llibre ‘Oberta de bat a bat. Històries de dones en situació cronificada de sensellarisme, coreografiades des dels escenaris de l’educació local», que dona veu a històries de dones invisibilitzades i reclama una xarxa de recursos adient a les seves necessitats.

‘Mariliendre’ i ‘Sin medida’, dues sèries que opten per una via poc habitual: que els cossos no normatius no siguin un conflicte narratiu ni una caricatura recurrent.

La violència de gènere ja apareix en edats primerenques de la mà del control i la gelosia.