El més llegit
Subscriu-te
No et perdis cap article
Browsing: sanitat pública
El seu estil de lideratge, poc dialogant i influït per un únic ‘lobby’, el Cercle de Salut, no ha portat cap avenç ni cap millora perceptible per a la ciutadania, que segueix observant amb impotència (i indignació) la degradació del sistema.
El preu elevat dels fàrmacs per tractar l’obesitat els fa poc assequibles, un obstacle directe per als pacients en el cas que no siguin finançats públicament, però quan ho són poden incrementar notòriament la despesa farmacèutica pública, la qual cosa pot posar en risc la viabilitat mateixa de la sanitat universal.
Dos sindicats denuncien una saturació crònica de les Urgències de l’hospital mentre que la direcció del centre defensa la professionalitat dels seus treballadors.
El col·lectiu mèdic, en canvi, sosté que s’han passat per alt les reivindicacions principals dels professionals de la medicina i manté la convocatòria d’aturades per als propers 14 i 15 de gener
Si no es fa res per canviar la situació a l’atenció primària, el servei es deteriorà i cada cop serà pitjor l’accessibilitat, la longitudinalitat i la qualitat de l’atenció. La conseqüència final de mirar-s’ho de reüll sense resoldre-ho serà l’increment de mortalitat a la població.
Probablement són necessaris els 15.000 milions d’euros (o més) per oferir una bona sanitat pública, però el que està clar és que a l’actualitat això no s’aconsegueix. Més pressupost i més personal no és sinònim de millor qualitat. Cal mirar a fons el sistema per buscar solucions efectives.
Sense fer espòiler, i amb una bona dosi de telenovel·la, la sèrie «Respira» ens explica el negoci en el qual s’ha convertit el sistema sanitari des de fa temps.
Sota el lema «A tu també t’afecta», el sindicat médic majoritari convoca dues mobilitzacions a Barcelona –una dimarts i una altra dimecres– coincidint amb la vaga mèdica.
«Tengo cáncer terminal, pero estoy bien» (Norma Editorial) és una commovedora història autobiogràfica d’una autora japonesa a qui se li diagnostica càncer terminal als trenta-vuit anys, cosa que ens permetrà monitoritzar el procés mèdic des de la perspectiva del pacient.
Tornem al nostre tema, la salut. Gairebé tothom entén, avui en dia, tot i en temps intoxicats de fakes, que la salut…
