Browsing: sanitat pública

Metges i metgesses mantenen convocades les aturades d’una setmana al mes fins al juny per protestar contra l’acord.

Reflexions al voltant de la campanya del Departament de Salut per al bon ús de les incapacitats temporals (IT).

Les desigualtats per gènere i classe social, els recursos a l’atenció de llarga durada, l’atenció odontològica i a la salut mental, les llistes d’espera i l´ús excessiu o inadequat de fàrmacs apareixen com els punts febles del sistema sanitari espanyol.

Les reformes que es plantegin han de recuperar les característiques que van definir el model en la seva etapa de construcció i que, amb el pas del temps, s’han anat diluint. Entre elles, la diversitat de proveïdors i de formes de gestió, la separació de funcions entre el finançament i compra de serveis i la seva provisió, i l’autonomia de gestió dels centres, establiments i serveis sanitaris. 

L’Associació per una Sanitat Pública i de Qualitat d’Olesa de Montserrat demana reobrir la investigació de la mort d’una ciutadana –ara fa un any– després de no ser atesa al CAP; apunten deficiències en el triatge, la selecció i la derivació mèdica.

Més d’un miler de professionals de la Medicina reivindiquen una millora de les seves condicions laborals i retreuen la manca de diàleg a la consellera de Salut.

El Konsulta’m passa a dir-se EstarB i desapareix l’atenció directa per instaurar la cita prèvia. S’eliminen els 14 punts d’accés directe en el cas dels joves i l’atenció dels adults desapareix per complet.

El seu estil de lideratge, poc dialogant i influït per un únic ‘lobby’, el Cercle de Salut, no ha portat cap avenç ni cap millora perceptible per a la ciutadania, que segueix observant amb impotència (i indignació) la degradació del sistema.  

El preu elevat dels fàrmacs per tractar l’obesitat els fa poc assequibles, un obstacle directe per als pacients en el cas que no siguin finançats públicament, però quan ho són poden incrementar notòriament la despesa farmacèutica pública, la qual cosa pot posar en risc la viabilitat mateixa de la sanitat universal.

Dos sindicats denuncien una saturació crònica de les Urgències de l’hospital mentre que la direcció del centre defensa la professionalitat dels seus treballadors.