Browsing: 25N

Cada cop més adolescents confonen el control i la violència amb expressions d’amor. Mentrestant, les institucions que haurien de protegir-les continuen fallant. El resultat és una generació de noies que només ha conegut relacions basades en la por, la submissió i el dolor.

25N

Els feminismes han estat el laboratori més potent de producció de saber. S’ha investigat, legislat, acompanyat, format i teixit comunitats al voltant d’una veritat que va costar segles a pronunciar: que les violències masclistes no són un fet aïllat, sinó una estructura social.

“La pràctica mèdica no escapa de la mirada androcèntrica que ha considerat el sexe masculí el referent universal on centrar els seus estudis”. Ho denuncien la periodista Isabel Muntané i la metgessa Blanca Coll-Vinent al llibre “Ets una exagerada. Biaix de gènere i sexe en salut” (Raig Verd editorial). Consideren que cal introduir la perspectiva de gènere en l’atenció sanitària basant-se en l’anàlisi de 13 malalties que “es diagnostiquen i tracten a partir d’un model universal”.

Les violències masclistes no són ni anomalies ni una nota a peu de pàgina – encara que les nostres mortes tinguin cada cop menys rellevància als mitjans. Són expressions crues d’un ordre que necessita subordinar les dones, perpetuant-ne el desposseïment de drets i espais de decisió. Que necessita, en fi, que les dones no siguin subjectes, sinó objectes passius a mercè de les lògiques del mercat i de l’heteronormativitat.