Browsing: Anàlisi

Vivim en temps nostàlgics, no importa quan llegeixis això. La nostàlgia és sempre molt suggeridora, ens crida l’atenció perquè ens…

La pel·lícula hongkonguesa «The Way We Talk» guanya el Gran Premi del Jurat i el Premi del Públic al Festival Nits de Cinema Oriental de Vic 2026 mitjançant un relat que aprofundeix en la història de tres joves amics que experimenten la seva sordesa des de perspectives diametralment oposades.

Veurem fins a quin punt es milloren els problemes que s’arrosseguen fa temps, com les llargues llistes d’espera, la insatisfacció professional o la debilitat de l’atenció primària. Els recursos econòmics per si sols no resolen les dificultats, són les polítiques que s’apliquen les que ho poden fer.

Que aquells que ens cuiden s’esgotin, es desmotivin i desisteixin de cuidar-nos, i que les institucions i els equips s’erosionin a passes de gegant, hauria d’ocupar el primer lloc de les discussions públiques. Però, de moment, sembla ser que hi ha altres prioritats.

Malalties respiratòries com l’asma, la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) i l’emfisema estan relacionades amb la contaminació atmosfèrica (especialment a les ciutats) i alhora es veuen agreujades pel canvi climàtic. La contaminació atmosfèrica també es relacionada amb el càncer i les malalties cardiovasculars.

Els pacients d’un equip i d’un professional no són només els que van a la consulta, són també els que no hi van, i sobretot, els que no hi van perquè no poden, tot i que moltes vegades són els que més ho necessiten.

La IA fa aparèixer noves formes de violència que afecten la identitat, l’autoestima i el benestar emocional.

L’atenció sanitària pública s’ha de garantir com un dret fonamental, preservant que les nostres malalties siguin una oportunitat de benefici.

Més de la meitat dels centres educatius no poden garantir condicions adequades de confort tèrmic, segons un estudi d’Equitat.org. L’exposició a la calor excessiva pot provocar en els infants trastorns lleus –com rampes i edemes–; moderats, com síncope i esgotament per calor, i fins i tot greus, com cop de calor, amb febre alta, falta de sudoració i alteracions de l’estat mental i del comportament.

Es tracta de la segona part del díptic iniciat amb «Menjant amb por», dedicat a narrar l’experiència personal de l’autora, Elisabeth Karin Pavón Rymer-Rythén, davant d’un trastorn de la conducta alimentària (TCA), i que ara posa el focus en les persones que componen el seu entorn.