Browsing: Entrevista

La santfeliuenca Núria Basora, de 51 anys, conviu des de fa 9 anys amb l’esclerosi múltiple, una malaltia neurodegenerativa i crònica del sistema nerviós central, sovint generadora de discapacitat. Ens explica què és i la importància que té coneixer la malaltia.

Sara Sánchez és una investigadora que fa poc temps va publicar part dels resultats d’una recerca que està desenvolupant entorn de la menstruació i com afecta a la societat a Espanya. En aquest primer article, es va centrar en els sentiments que genera en moltes persones tenir la regla i com l’educació podria tenir un impacte positiu

Irene Yúfera ha escrit, juntament amb Estrella Montolio i Elisa Rosado, el llibre «Qui parla i qui calla. Comunicació i (des)igualtat entre dones i homes» (Eumo Editorial), en què planteja que el llenguatge inclusiu va més enllà de les paraules i s’engloba en la forma de comunicar-nos

No podem aïllar la salut humana de les altres saluts, ni procurar-la, ni garantir-la, sense fer el mateix en el món animal i mediambiental. Tot va lligat, tal com ens diu el  concepte introduït per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), One Health. Aquesta és també una de les grans lliçons apreses amb la pandèmia de la Covid-19. Ens va mostrar clarament que dels animals hi ha patògens que traspassen a l’espècie humana. I, a més, vam veure com les pandèmies són afavorides pels moviments de les persones d’un continent a l’altre, perquè no hi ha cap barrera de protecció

Laura Baena és fundadora del Club de Malesmares i presidenta de l’Associació Jo No Renuncio. Des de totes dues entitats fa anys que treballa per a una millora de les situacions que viuen les dones responsables de les cures, l’assumpció de responsabilitats per part dels seus companys en aquestes cures, així com de les administracions quant a la conciliació

Marina Subirats Martori és doctora en filosofia i catedràtica de sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat directora de l’Instituto de la Mujer (1993-96) i ha ocupat diferents càrrecs de responsabilitat a l’Ajuntament de Barcelona (1999-2006), entre ells el de regidora d’Educació. És especialista en temes de coeducació, situació de les dones i estructura social.

Al darrere de les lleis que decideix aplicar el govern d’un país, hi acostuma a haver estudis científics, moltes vegades fruit d’anys de recerca. D’aquesta recerca sorgeix la confirmació d’una necessitat (reduir la sal al  pa o el sucre en les begudes), o una emergència (orientacions per assolir els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) per a un millor futur per al Planeta i tot el que hi viu). Les lleis antitabac també responen a una premissa: fumar mata

El diputat de l’Assemblea de Madrid defensa els incentius fiscals com a via per transicionar cap a la jornada laboral de 32 hores que també ajudaria a aconseguir un suport dels empresaris

L’equilibri demogràfic a Catalunya requereix bones comunicacions, habitatge i serveis propers a tothom, per cobrir necessitats d’alimentació, salut, ensenyament i cultura… L’equilibri real les hauria de poder resoldre totes. També llocs de treball ben remunerats i en ocupacions considerades al mateix nivell des de qualsevol racó del territori. La investigació científica aplicada a la salut n’és un cas paradigmàtic

Joan Benach, codirector del Centre de Polítiques Públiques de John Hopkins University-Universitat Pompeu Fabra, director del Grup de Recerca en Desigualtats, Salut, Ecologia-Employment Condicions Network (GREDS-ENCOMET) i catedràtic de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra, ha coordinat l’estudi PRESME sobre la “Precarietat laboral i la salut mental” promogut pel Ministeri de Treball i Economia Social