Browsing: Tribuna

Vivim en una societat que comença a reconèixer la importància de cuidar la salut mental, però que continua rebutjant els problemes quan es manifesten. Parlar-ne continua essent difícil, sobretot quan qui pateix és un professional de la salut.

El Fòrum Català d’Atenció Primària anima a les persones que treballen a l’Institut Català de la Salut a signar un manifest per demanar-li a la principal empresa pública proveïdora de serveis sanitaris de Catalunya que es posicioni i actuï davant del genocidi palestí. 

Sovint les orientacions emanades del comitè CAIROS no s’emmarquen en el reconeixement dels valors propis de l’atenció primària i de la medicina general.

Arran dels CSIR s’ha produït un cert debat entre els professionals i la ciutadania sobre la seva utilitat i sobre les possibles intencions de fons. A partir de la informació de que disposem en aquests moments volem reconèixer les aportacions que fan i al mateix temps expressar alguns dubtes i aportar algunes consideracions que contribueixin al debat.

«No hi ha planificació, no es pensa en els drets laborals, ni en la necessitat de descans, ni en la vida personal i familiar dels professionals. La prioritat és una altra».

El final de vida a domicili no és només una opció digna i desitjada per moltes persones. És també un repte sanitari i social que requereix una atenció complexa, transversal i altament personalitzada.

La singularitat de l’Estat Espanyol és que té un Sistema Nacional de Salut finançat pels impostos –model Beveridge–, mentre manté dintre d’ell un Sistema de Seguretat Social pels funcionaris, militars i treballadors judicials.

Sense itineraris clars, amb condicions laborals sovint precàries i una estructura que no afavoreix el desplegament real de les competències avançades de les professionals, és lògic que moltes aspirants optin per altres territoris de l’Estat, on potser veuen més garantida una sortida professional.