Browsing: Tribuna

Com no es pot negar que les conductes suïcides són un objecte d’atenció preventiva i terapèutica preferent per part del sistema sanitari, convé que els professionals de l’atenció primària i comunitària tinguin en compte aquesta perspectiva integral. 

Incorporar la veu de les infermeres, reconèixer el seu lideratge i garantir les seves condicions professionals no és només una qüestió de justícia: és una condició necessària per a l’èxit de qualsevol reforma sanitària profunda.

El debat no ha de girar entorn figures alternatives, que sota el paraigua de la defensa del nostre cos, el que realment realitzen és intrusisme professional. Ha de girar sobre com garantir l’accés universal a llevadores. Invertir en la nostra professió és invertir en salut, en prevenció i en drets.

Coincidint amb el Dia Mundial de les Malalties Minoritàries, que cada any se celebra l’últim dia del mes de febrer, expliquem com gestionen les famílies l’arribada d’un infant amb una cardiopatia congènita; algunes cardiopaties són considerades minoritàries.

Allò que canvia inèrcies és la continuïtat, la integralitat i la coordinació, que eviten duplicacions, proves innecessàries i itineraris laberíntics

Seria bo conèixer quines són les contribucions més específicament salubristes que cadascuna de les ciutats implicades considera que justifiquen la seva candidatura.

La Psiquiatria sempre ha tingut una condició problemàtica com a disciplina. En aquest text s’analitza la seva posició en l’actualitat i les possibles perspectives de futur.

Ens calen canvis i flexibilitat en molts àmbits: des del sistema d’accés als estudis de grau de Medicina fins al desenvolupament de la carrera professional dels metges, l’organització i autonomia dels equips, les millores retributives, les polítiques de retenció del talent. I ens cal, també, deslliurar els metges de tasques burocràtiques.

Reflexions al voltant de la campanya del Departament de Salut per al bon ús de les incapacitats temporals (IT).

Les reformes que es plantegin han de recuperar les característiques que van definir el model en la seva etapa de construcció i que, amb el pas del temps, s’han anat diluint. Entre elles, la diversitat de proveïdors i de formes de gestió, la separació de funcions entre el finançament i compra de serveis i la seva provisió, i l’autonomia de gestió dels centres, establiments i serveis sanitaris.