Browsing: Tribuna

Situacions com la generada a Andalusia conviden a reflexionar sobre la pertinència de decisions polítiques amb repercussions sanitàries que es prenen sense la necessària prudència, coneixement i valoració, tant de l’evidència científica disponible com del context sòcio-econòmic.

Si volem un sistema públic sostenible, cal invertir de debò en recursos humans i reconèixer la tasca de les infermeres com el que és: imprescindible.

El dret a l’oblit oncològic reconeix el dret al fet que no es tingui en compte que algú ha passat per un càncer en diferents situacions, com la contractació d’una assegurança. Aquest dret evita que aquestes persones hagin de justificar el seu historial mèdic i evita que siguin discriminades.

La llista de visites al CAP és un dels documents que les persones poden aportar per acreditar l’arrelament necessari per a acollir-se al procés de regularització.

Recomanacions per atenuar l’impacte de les seqüeles físiques o emocionals que poden sorgir després de superar un càncer de bufeta.

El sistema de salut ha normalitzat que els seus serveis funcionin gràcies a aquesta capacitat d’adaptació gairebé infinita de les infermeres, confonent compromís amb resistència, vocació amb sacrifici i professionalitat amb aguantar-ho tot.

L’antecedent de la pandèmia per COVID-19 ha contribuït a incrementar l’alarma, però cal insistir en què les característiques epidemiològiques de l’Hantavirus i les de la COVID-19 són molt diferents, amb una transmissibilitat molt menor del primer.

La Llei General de Sanitat (LGS), que fa pocs dies que ha complert 40 anys, es va centrar en la sanitat sense prestar gaire atenció a la salut pública.

L’eficiència de les llevadores no es limita a l’embaràs, el part i el postpart. Les seves competències abracen tot el cicle vital de les dones: anticoncepció, sexualitat, fertilitat, infeccions de transmissió sexual, sòl pelvià, menopausa o lactància materna. Són professionals clau en la promoció de la salut, la prevenció i la detecció precoç de patologies.

És urgent planificar noves infraestructures hospitalàries en les àrees metropolitanes més tensionades, com la segona corona metropolitana de Barcelona, però també reforçar la xarxa d’atenció primària i comunitària que puguin resoldre el 80% dels problemes de salut abans que arribin als hospitals. També cal revisar la distribució territorial dels equipaments i del personal per assegurar l’equitat en l’accés al sistema, evitant que la desigualtat entre àrees urbanes i rurals se segueixi incrementant.