El més llegit
Subscriu-te
No et perdis cap article
Browsing: Tribuna
Avui «El Diari de la Sanitat» compleix deu anys. Quan ens vam presentar, en el recinte històric de Sant Pau, vam expressar «el compromís de fer un periodisme independent i lliure, que estigui al servei
de la comunitat que lluita en primera línia per defensar un dret tan essencial com és la sanitat». Des d’aleshores intentem fer realitat aquesta promesa.
Coincidint amb el Dia Mundial contra el Càncer de Còlon, la FECEC demana a Salut que compleixi amb els terminis anunciats per ampliar la franja d’edat del cribatge d’aquest tipus de càncer i insisteix que cal impulsar accions per augmentar la participació en programes de detecció precoç.
El cas d’un jove amb tètan en el context d’una família antivacuna posa sobre la taula el problema de l’obligatorietat de les vacunacions.
Quan la promoció funciona, es redueixen desigualtats, s’enforteix el capital social i millora la qualitat de vida. Més enllà d’una millora sanitària, és una política de desenvolupament.
La campanya #IgualQueTu, de Down Catalunya, denuncia la infantilització de les persones amb síndrome de Down i convida a revisar actituds i maneres de parlar i d’interactuar amb el col·lectiu.
Recursos, recomanacions i consells per millorar la qualitat de vida de les persones que han superat un càncer colorectal.
Equiparar la baixa amb l’absentisme laboral és conceptualment erroni i socialment injust: una incapacitat temporal no és una absència voluntària, sinó una indicació clínica basada en l’estat de salut. Defensar una gestió de la incapacitat temporal basada en criteris clínics, no pressupostaris, és essencial per preservar l’autonomia professional i el dret a la salut.
El FoCAP aporta solucions i millores al conflicte general amb les baixes laborals.
El nou model d’Àrees Integrades de Salut (AIS) es ven com el pas definitiu cap a una sanitat centrada en la persona, la prevenció i l’acompanyament al llarg de la vida. Conceptes impecables sobre el paper. Irrefutables en qualsevol powerpoint. La pregunta és què impedia fer això abans? La resposta no és clínica ni assistencial, és, una vegada més, de recursos.
Com no es pot negar que les conductes suïcides són un objecte d’atenció preventiva i terapèutica preferent per part del sistema sanitari, convé que els professionals de l’atenció primària i comunitària tinguin en compte aquesta perspectiva integral.
