El CIE de Barcelona no proporciona l’atenció mèdica necessària als seus interns amb problemes de salut mental

Segons un informe de la Fundació Migra Studium, les persones amb malalties psíquiques no reben atenció mèdica especialitzada i comparteixen habitació amb la resta d'interns

Sònia Calvó
 
 
 
El CIE de la Zona Franca de Barcelona / ©SANDRA LÁZARO

El CIE de la Zona Franca de Barcelona / ©SANDRA LÁZARO

Un estudi alerta que al CIE de Barcelona els interns amb problemes de salut mental no reben l’atenció que haurien per llei. Quan un migrant entra en un Centre d’Internament d’Estrangers (CIE), el servei mèdic ha de fer-li un reconeixement, així com un informe de lesions. L’objectiu d’aquest procediment és poder identificar persones malaltes, físicament o mentalment, i veure quin tractament necessiten o si és preferible que siguin traslladades a un hospital.

No obstant això, segons la Fundació Migra Studium, entitat que visita amb regularitat el CIE de la Zona Franca de Barcelona, ​​durant els dos últims anys han trobat interns amb trastorns psíquics al costat d’altres que no tenen, una situació que va en contra de la normativa vigent. El Govern espanyol ha reconegut aquest mateix dimecres que no està complint amb el reglament en aquest sentit en els CIE d’Algesires i Tarifa. A això caldria sumar-li, segons Migra Studium, el de la capital catalana. El que estableix la normativa és la “separació de la resta dels interns” d’estrangers que presentin una malaltia física o psíquica.

A més, tal com apunta l’informe, la situació d’aquests malalts és la causa, de vegades, de “greus distorsions en la convivència” amb la resta d’interns, amb la policia i amb el personal del CIE. Quan es donen aquests conflictes, l’entitat denuncia que no es té “prou en compte” l’estat de salut de les persones, ni en la sol·licitud policial de l’internament ni en l’autorització judicial. Pel que asseguren que hi ha “greus deficiències” en l’atenció mèdica de les persones amb problemes de salut mental dins del CIE.

En les visites de l’entitat al CIE també han trobat casos de persones amb VIH i malalties cròniques. A finals de març es van donar a conèixer dos casos de tuberculosi, una malaltia molt contagiosa, al CIE de Barcelona.

El Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides, així com el relator especial sobre Drets Humans dels Migrants, avisen que la privació de llibertat és perjudicial per a les persones amb algun tipus de discapacitat física o psíquica. A més, tornar-les al seu país d’origen interromp el tractament i el seguiment que s’està fent a aquestes persones. El Síndic de Greuges considera que el CIE “no garanteix l’atenció psiquiàtrica que requereix l’intern”, en referència a Hoecein, un jove que va presentar “idees suïcides” i que havia estat en tractament psiquiàtric a l’hospital de Sant Boi.

Avui dia, es desconeix quin percentatge suposen els interns amb problemes de salut mental dins dels que dormen diàriament en aquests centres. L’any 2016 van passar 640 persones pel de Barcelona.

Manca d’accés continuat a l’atenció mèdica

Una altra de les denúncies de Migra Studium és que l’atenció mèdica als CIE està lluny de ser 24 hores al dia, tal com estipula el reglament d’aquests centres. Haurien d’estar preparats per a una “atenció permanent i d’urgència” en l’àmbit mèdic i també farmacològic, però, en canvi, des de la plataforma Tanquem els CIE asseguren que l’atenció és únicament als matins, de 9 h a 15 h, de dilluns a divendres.

La no existència d’atenció sanitària fora dels horaris previstos, el poc temps d’atenció, el desconeixement per a la sol·licitud de visat… Són algunes de les queixes que han transmès els interns a la fundació i que plasmen en l’informe. No obstant això, en general, i segons Migra Studium, els interns valoren com “correcta” l’atenció rebuda.

Sí que es queixen de la manca de roba, calçat i productes d’higiene personal. La queixa més generalitzada i reiterada és en relació a l’alimentació, ja sigui per repetició de pastes i fregits o per l’absència de menús adaptats per celíacs, diabètics o hipertensos. L’entitat assegura que molts interns diuen haver perdut pes a causa de la mala alimentació del centre.

Dificultats en l’accés al part de lesions

Les últimes protestes al CIE de Barcelona van tenir lloc en els mesos d’octubre i novembre de l’any passat. Des de Tanquem els CIE es va demanar una investigació sobre possibles agressions a interns després del motí. Dos interns consultats per la plataforma van denunciar agressions durant el trasllat a la seva cel·la després de l’intent de fugida. De les prop de 40 persones que van participar en les protestes, 35 estaven sent visitades per Migra Studium i, asseguren, que únicament en un cas van poder accedir a l’informe de lesions. Encara que segons estableix el reglament del CIE s’ha de redactar un informe de lesions de cada intern, tant en el moment d’ingrés com el de sortida, els interns relaten dificultats per accedir al seu propi informe de lesions.

267 de les 290 agressions sofertes pels interns en els Centres d’Internament d’Estrangers de tot l’Estat van tenir lloc al de Barcelona, ​​segons dades del Govern. No obstant això, aquestes xifres no distingeixen entre interns que han resultat ferits “com a conseqüència de l’agressió d’un altre intern” o per “lesions causades en els enfrontaments amb la Policia Nacional”.