Els científics saben des de fa temps que respirar aire contaminat per les emissions dels automòbils podria desencadenar atacs d’asma. Ara, un equip d’investigadors ha estat el primer a quantificar l’impacte de la contaminació de l’aire en els casos d’asma al voltant del planeta. Segons els seus resultats, cada any de 9 a 33 milions de visites a urgències per asma es relacionen amb la contaminació per ozó o partícules fines.
“Milions de persones a tot el món han d’acudir a les sales d’emergència per atacs d’asma cada any perquè estan respirant aire brut. Les nostres troballes indiquen que les polítiques dirigides a netejar l’aire poden reduir la càrrega global d’asma i millorar la salut respiratòria”, explica Susan C. Anenberg, autora principal de l’estudi i professora associada de salut ambiental i ocupacional a la Universitat George Washington.
L’asma és la malaltia respiratòria crònica més prevalent a tot el món i afecta a prop de 358 milions de persones. El nou estudi, que es publica en la revista Environmental Health Perspectives, ha estat liderat per la Universitat George Washington (EUA), en col·laboració amb la NASA, entre altres institucions.
Anenberg i el seu equip van analitzar primer les visites a la sala d’emergències per asma en 54 països i a la ciutat d’Hong Kong. Després van combinar aquesta informació amb l’exposició epidemiològica i els nivells de contaminació global derivats dels satèl·lits que orbiten la Terra.
Segons els seus resultats, l’ozó pot generar entre 9 i 23 milions de visites anuals a l’hospital per asma a escala mundial (del 8% a 20% del total de les visites a les sales d’emergències per asma). Aquest contaminant es genera quan els automòbils, les plantes d’energia i altres tipus d’emissions interactuen amb la llum solar.
D’altra banda, de 5 a 10 milions de visites als hospitals per asma a l’any es van relacionar amb petites partícules en suspensió que poden allotjar-se en les vies respiratòries i els pulmons.
Índia i la Xina al capdavant
Aproximadament el 95% de la població mundial viu en llocs amb aire insegur. L’estudi va estimar també que aproximadament la meitat de les visites a la sala d’urgències per aquesta causa van passar en països del sud i est d’Àsia, especialment a Índia i la Xina.
Aquests països poden veure’s més afectats per l’asma perquè tenen grans poblacions i tendeixen a tenir menys restriccions a les fàbriques i altres fonts de contaminació que desencadenen dificultats respiratòries.
Anteriorment, l’Estudi de la Càrrega Global de Malalties, que va quantificar els impactes de la contaminació de l’aire en les malalties cardíaques, respiratòries cròniques, càncer de pulmó i infeccions respiratòries inferiors, va trobar que les partícules fines i l’ozó es van associar amb 4,1 milions i 230.000 morts prematures en 2016, respectivament.
Per estimar els nivells globals de contaminació, els investigadors van recórrer a models atmosfèrics, monitors de terra i satèl·lits equipats amb dispositius de detecció remota.
“El valor d’usar satèl·lits és que vam poder obtenir una mesura constant de les concentracions de contaminació de l’aire a tot el món”, va dir Daven Henze, científic de la Universitat de Colorit Boulder (EUA) i coautor del treball. “Aquesta informació ens va permetre vincular la càrrega de l’asma amb la contaminació de l’aire fins i tot en parts del món on els mesuraments de la qualitat de l’aire ambiental no estaven disponibles”.
“Sabem que la contaminació de l’aire és el principal factor de risc per a la salut ambiental a escala mundial”, afegeix Anenberg. La científica suggereix que els polítics se centrin de forma contundent en les fonts conegudes de contaminació com l’ozó, les partícules en suspensió i el diòxid de nitrogen. Anenberg defensa que les polítiques que resulten en un aire més net podrien reduir no solament la càrrega de l’asma, sinó també altres problemes de salut.
