Una vintena d’organitzacions i professionals de la sanitat i de la comunitat científica, al costat de la Fundació ciutadana CIVIO, estan recollint signatures per dur a Congrés el debat sobre el preu dels medicaments i la seva transparència. Aquesta iniciativa, amb el nom “Medicaments a un preu just”, té un clar objectiu: arribar a les 500.000 signatures abans de setembre de 2020 perquè aquest debat arribi a la Cambra. En aquests moments hi ha recollides de signatures presencials en diferents punts d’Espanya que poden consultar-se en aquest mapa.
Aquesta iniciativa legislativa popular (ILP) pretén, segons els seus propis promotors, el següent:
“Aquesta ILP proposa mesures que reforcen la capacitat de les administracions sanitàries per deliberar i fixar preus de medicaments amb més transparència, i perquè els costos d’adquisició de medicaments del Sistema Nacional de Salut siguin de coneixement públic. Proposa també la creació d’un fons per finançar la investigació i la formació dels professionals sanitaris de forma independent, millorar l’accés a la innovació i evitar els potencials conflictes d’interessos que ocasionen les transferències privades dels laboratoris. La ILP també contempla la regulació dels pagaments directes i indirectes de la indústria farmacèutica a organitzacions i professionals sanitaris, un àmbit que actualment està autoregulat pels mateixos laboratoris i sense control públic”.
Per què assegurar la transparència al voltant de la investigació, promoció i comercialització dels medicaments és un factor clau per a la ciutadania? Les raons són múltiples i variades:
Els processos de negociació entre la indústria farmacèutica i les administracions sanitàries públiques espanyoles per a la fixació del preu dels medicaments són opacs i estan subjectes a acords de confidencialitat. Desconeixem, per exemple, els criteris que empra la Comissió Interministerial de Preus de Medicaments per definir els preus dels fàrmacs que acaben receptant-se a Espanya per la senzilla raó que el govern no els publica. Aquesta absoluta manca de transparència no només no permet saber a la població i als experts si la fixació dels preus s’ha realitzat correctament i honestament, sinó que aquest secretisme afavoreix la implantació de preus més elevats per als medicaments perquè obstaculitza la competitivitat. A més, això porta també a preus diferents entre diferents hospitals i comunitats autònomes, que són les que acaben pagant els costos en els seus pressupostos. Fins i tot conèixer el llistat de preus dels medicaments finançats resulta un repte. Des de 2012 existia una apagada informativa i van haver de passar 5 anys perquè, en el 2017, el Govern publiqués finalment un llistat de fàrmacs després de nombroses peticions a Consell de Transparència.
Els costos d’investigació, desenvolupament i fabricació dels medicaments per part de les empreses farmacèutiques són detalls que solen quedar ocults quan negocien amb les administracions públiques. Això suposa una gran barrera per a la fixació del preu dels fàrmacs en benefici de la població, ja que és extremadament difícil conèixer quin és el marge real de beneficis de la indústria. Múltiples investigadors han cridat l’atenció sobre que la indústria farmacèutica tendeix a “inflar” les despeses d’I+D de medicaments per tenir més poder a l’hora de negociar amb les administracions i ampliar així els seus beneficis. Si tenim en compte que el sector farmacèutic és un dels més lucratius del món (per davant de les telecomunicacions o la venda d’armes), sembla clar que això va en detriment dels sistemes sanitaris públics.
El preu dels medicaments, especialment aquells aplicats contra el càncer, s’ha incrementat considerablement en tot just 10 anys. Existeixen tractaments antineoplàstics a Espanya que arriben als 40.000 o els 100.000 euros per pacient a l’any. Diversos experts alerten “una bombolla del preu dels medicaments per al càncer”. El més sagnant és que, a més, un gran percentatge d’aquests fàrmacs amb preus prohibitius no ha demostrat millores substancials en la supervivència dels malalts. No hi ha sistema sanitari públic que pugui sostenir indefinidament tal escalada de preus. És urgent una total transparència de Govern perquè entitats independents valorin les seves decisions sobre per què es financen certs medicaments i quines són les raons darrere.
La indústria farmacèutica destina inversions milionàries a societats mèdiques i professionals sanitaris. Històricament, aquestes transferències de diners han estat pràcticament opaques i gairebé sense regulació. En 2018 va ser el primer any que es van poder publicar les dades d’aquells metges que havien rebut diners de les farmacèutiques, independentment del seu consentiment. Malgrat això, 13 laboratoris van incomplir el seu propi codi ètic, ocultant les dades dels metges. Aquesta milionària inversió de farmacèutiques en els metges no és, ni de bon tros, altruista ni està mancat de conseqüències sobre els pacients. L’aclaparadora realitat és que les farmacèutiques inverteixen tants diners en els metges perquè saben perfectament que tindran un retorn econòmic de múltiples maneres en influir sobre l’activitat mèdica.
No és només que es tracti d’una estratègia bàsica de màrqueting, sinó que també hi ha diferents estudis que reflecteixen com aquestes accions tenen efectes concrets sobre l’exercici dels facultatius. Aquests efectes van des dels més evidents, com són l’augment de la prescripció de fàrmacs concrets, fins als més ocults i complicats de demostrar com són l’establiment de criteris més laxos per pautar tractaments o “facilitar” el procés d’autorització de fàrmacs perquè entrin al mercat. És imprescindible que aquests pagaments de la indústria farmacèutica a institucions i professionals sanitaris es reguli i es garanteixi la seva total transparència per evitar comportaments que perjudiquin el bé comú i conèixer, a més, possibles conflictes d’interessos.
