Com menys recursos econòmics tingui una família, pitjor és la salut de l’infant que hi viu. És el patró que es repeteix al llarg de les estadístiques que recull l’informe ‘Infància i salut a Catalunya i Espanya’ publicat per la Fundació Pere Tarrés (FPT) en el marc dels actes pel Dia Internacional de la Infància, que es commemora el 20 de novembre.
Les diferents preguntes i estadístiques, que relacionen infantesa amb patrons d’alimentació, activitat física o higiene, demostren una certa variabilitat quant a gènere de l’infant. Però sobretot, revelen un gran impacte de la classe social de la família sobre els determinants sanitaris de l’infant.
Una percepció ben encertada
Els infants de famílies pobres tenen una pitjor salut i en són conscients. “El 10,5% dels infants de la classe més empobrida valoren negativament el seu estat de salut enfront un 3,9% dels infants de la classe benestant”, resumeixen els autors de l’informe. Amb tot, la percepció general de la salut per part dels nens i nenes és positiva -vora el 97% creu que és positiu- i mostra una tendència creixent en l’àmbit estatal des del 2006.
A escala catalana la tendència és la mateixa: el 96,6% de la població de fins a catorze anys considera que té una salut bona. Amb tot, hi ha un petit gradient en funció de la classe social. Entre els nens de famílies més benestants ho creu el 97,8% enfront del 96% dels nens de classe més pobra.
El 19,1% dels xiquets de la classe més baixa pateix obesitat, mentre que la dada és del 6,7% entre els de la més rica
La percepció dels infants és totalment certa. A mesura que cau la classe social, creix el percentatge de població infantil que pateix una malaltia crònica. “La percepció diferencial té una base objectiva que s’evidencia en els indicadors de salut”, resumeix la Fundació Pere Tarrés. L’exemple més clar són els trastorns mentals, patits per un 0,25 de la classe social dos -la segona més rica- i per un 1,28% de la classe cinc -la segona més baixa-. Si bé en tots dos casos els diagnòstics afecten una part molt minsa de la població, la diferència és cinc vegades superior.
El patró es repeteix en les altres tres malalties que analitza l’enquesta, que són alhora les més patides pels infants de l’estat. Tant en l’al·lèrgia crònica, com en l’asma i en els trastorns de la conducta, on hi ha inclosa la hiperactivitat, la mitjana estatal se supera sempre entre les dues classes més baixes. Contràriament, les dues classes més riques de la societat espanyola sempre es troben per sota de la mitjana.
Quant al gènere no hi ha grans diferències, excepte en el cas dels trastorns de la conducta, diagnosticats al 2,95% dels nens enfront del 0,90% de les nenes. Segons les dades referents a Catalunya el 15,2% dels xiquets pateix un problema de salut crònic o de llarga durada en comparació a un inferior 9,9% de les xiquetes. Els més comuns a escala catalana són la bronquitis (11,3%), problemes crònics de pell (10,6%), otitis (8,5%) i al·lèrgies cròniques (6,6%).
El gradient de classe també s’aprecia de forma clara en qüestió de salut dental. D’entre els infants fills de famílies més riques només un 0,65% diu que no es renta mai les dents, enfront del 41,7% que se les neteja tres cops al dia. El percentatge varia al 3,89% i el 23,5%, respectivament, en els fills de cases més pobres espanyoles.
Hi ha un descens del 22,9% d’infants exposats al fum de tabac el 2010 a l’11,6% del 2018
“El gran impacte que exerceix la pertinença de classe en l’estat de salut dels infants indica una alarmant insuficiència de les polítiques de benestar i de protecció a la infància tant a Espanya com a Catalunya”, critica la Fundació Pere Tarrés. Segons l’organisme, “l’afebliment creixent de la protecció social al nostre país s’evidencia en l’augment de la desigualtat de classe social entre les famílies i els infants, cosa que al seu torn afecta de forma molt preocupant al seu estat de salut”.
Impacte de la classe en l’alimentació i l’activitat física
“A Espanya, les xifres d’obesitat infantil són bastant elevades”, considera la FPT. En creixement lleuger des del 2003, les més recents són del 10,3%. Pel que fa al sobrepès, la població espanyola d’entre dos i disset anys que en té és del 18,26%, “xifra idèntica a la del 2011”, explica. A escala catalana es reporten un 20,7% d’infants amb sobrepès i un 12,5% amb obesitat.
La influència de la classe social impacta de forma progressiva i clara. El sobrepès i l’obesitat augmenta entre els infants més pobres, especialment en els nens i en el cas de l’obesitat. Només en tenen el 5,41% de nens de la primera classe enfront del 15,37% de la sisena i última. A Catalunya el contrast és encara més gran: el 19,1% dels xiquets de la classe més baixa pateix obesitat, mentre que la dada és del 6,7% entre els de la més rica.
Un dels motius que provoquen la gran diferència pot ser l’accés a una alimentació equilibrada i saludable. En aquest sentit, el consum de fruita fresca és gairebé vint punts percentuals inferior per part dels nens més pobres. A més, el 3,7% dels nens de la primera classe beuen refrescos amb sucre diàriament, mentre que ho fan el 13,6% dels nens del sector més pobre de la societat. Segons les dades del ministeri, la tendència es manté també amb els adults. Com més pobra és una persona, especialment si és un home, més consum diari de refrescos ensucrats fa.
Quant a l’activitat física i el lleure actiu, hi ha diferències notables entre l’àmbit espanyol i el català. En el primer, un de cada dos infants en practica, el que suposa un augment de 15 punts respecte a la dècada dels anys noranta. A Catalunya l’estil d’oci actiu es redueix al 35,1%. Segons les dades estatals, hi ha disset punts de diferència d’activitat entre els nens que en fan més -els més rics- i els que en fan menys -els de la classe més pobra-. A més, com més disminueixen els recursos econòmics, més gran és la bretxa de gènere. A l’estrat més pobre fan esport de forma diària el 51,8% dels xiquets enfront del 30,6% de les xiquetes.
La cara positiva: menys fum i més llet materna
La part més positiva que reflecteix l’informe de la Fundació Pere Tarrés és una bona tendència en dos determinants per a la salut dels més petits. Un d’ells és l’exposició al fum del tabac, que des del 2011 s’ha reduït, com a mínim, a la meitat en totes les classes socials espanyoles excepte en la més pobra, que ha passat del 14,5% al 10,2%. En efecte, el determinant econòmic tampoc desapareix ni en els aspectes més positius: hi estan exposats el 7,32 i 10,25% dels nens de les classes més pobres, en comparació al 3 i al 2,27% de les dues més riques.
Les dades de l’àmbit català també reporten la bona tendència, amb un descens del 22,9% d’infants exposats el 2010 a l’11,6% del 2018. En una orientació similar, el nombre de dones que continua amb la lactància materna exclusiva mig any després del part era del 39% el 2017, cosa que suposa un augment molt considerable en comparació amb el 15,1% que ho feia el 1995. El creixement és en totes les freqüències -a cap de sis setmanes i als tres i sis mesos- i de forma sostinguda en els anys.
Quant a l’alletament no es troba una relació clara entre la classe social i el format escollit -natural, mixt o artificial-. Ara bé, sí que hi ha una diferència positiva en favor de les dones més pobres pel que fa a les que escullen només la llet materna: són el 44% enfront del 36% de les dones més benestants. Ho certifiquen les dades catalanes. Les dones més pobres són les que més tard abandonen la lactància materna: un 32,4% els dóna el pit fins als dotze mesos o més, i només un 14,6% ho fa fins als sis o nou mesos.
Incògnita de l’efecte Covid
La Fundació Pere Tarrés ha elaborat l’informe partint de diferents enquestes de salut recents, entre les quals hi ha l’Enquesta Nacional de Salut d’Espanya (ENSE) o l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA). Quant a la classe social, s’ha determinat segons l’ocupació de la “persona de referència de l’infant”, explica la FPT.
Si bé les fonts són relativament recents, no incorporen en cap cas els efectes derivats de la pandèmia de la Covid-19, com ara l’aïllament domiciliari o la reducció d’activitats físiques. “Haurem d’esperar fins a l’any 2021 per disposar de dades oficials que recullin aquest efecte”, preveu l’organisme. Amb tot, s’atreveix a fer un pronòstic de caràcter negatiu: “La Covid-19 ha generat un pervers efecte Murphy, empitjorant el que podria anar a pitjor: les desigualtats en la salut dels infants”.
A mesura que cau la classe social, creix el percentatge de població infantil que pateix una malaltia crònica
La FPT s’avança a les dades perquè considera que amb la informació presentada a l’informe, que “mostra un efecte robust de la classe social sobre la salut de l’infant”, “podem inferir que els efectes socials devastadors de la pandèmia empitjoraran les situacions de desigualtat i vulnerabilitat dels nens i de les nenes vers la salut”.
L’entitat socioeducativa veu reforçada la seva tesi en l’informe ‘Confinament i salut’ del Grup d’Investigació en Determinants Socials de la Salut i Canvi Demogràfic – OKIP de la Universitat del País Basc (UPV/EHU). Els resultats preliminars del treball mostren que la falta d’exercici físic dels infants durant el confinament va ser deu punts superior en les llars de parents amb estudis primaris o inferiors respecte dels universitaris.
En la mateixa línia, a les llars on els adults tenen més dificultats per arribar econòmicament a fi de mes, els infants estan molt més exposats a la presència d’humitats, problemes de soroll, presència de fum de tabac o manca de llum natural que en aquelles residències de classes benestants.
Davant del previst empitjorament de les condicions, la Fundació Pere Tarrés insta els educadors i educadores a prendre en consideració les dades recopilades i actuar-ne en conseqüència per tal de promoure la salut infantil. Així, animen els professionals de l’educació i de l’oci i el lleure a “entendre que els infants han de poder explicar el seu malestar i ser escoltats”, per la qual cosa cal “pensar com oferir moments i espais per l’expressió de malestar en la salut”.
També els animen a desfer “el context patriarcal” que porta a les nenes a practicar de forma molt menys freqüent l’activitat física o a “actuar sobre l’hàbit d’higiene bucodental, especialment amb els nens”.
