Un any després del començament de la pandèmia, superats els mesos de confinament més estricte, cada vegada és més clar que tots necessitem aprendre a conviure amb la Covid i construir una certa normalitat. A part de de les restriccions impulsades per les autoritats per combatre el coronavirus, s’ha posat un especial èmfasi en promoure mesures de contenció que requereixen participació ciutadana. També, la necessitat de reduir interacció social i vida social per evitar contagis, posa l’atenció sobre els grups estables de convivència, i ha fet emergir un nou concepte, la “bombolla”.
La idea bàsica de les bombolles és que cada persona es relacioni només amb un grup tancat, amb l’objectiu de reduir les infeccions. En teoria d’aquesta manera, si algú de la bombolla és infectat per la Covid, és més fàcil contenir les infeccions.
Les “bombolles” són utilitzades en altres països com Regne Unit, Estats Units, Nova Zelanda o Bèlgica. Ara bé, a l’Estat Espanyol, només els governs de Catalunya i Astúries han fet ús d’aquest concepte de salut, especialment per les festes de Nadal, i ara també durant la Setmana Santa.
El Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya per “afavorir una sociabilitat i un suport adaptats al moment epidèmic actual” distingeix entre la “bombolla de convivència” (les persones que viuen sota el mateix sostre) i la “bombolla ampliada” (que inclou més persones però ha de ser estable i acotada).
No obstant, el terme en si mateix planteja alguns dubtes a la ciutadania. Quanta gent hi pot haver-hi dins d’una bombolla? Segons la Doctora Ángela Domínguez García, catedràtica de la Universitat de Barcelona especialitzada en epidemiologia, “són exactament les persones que viuen sota un mateix sostre”. Què poden fer entre ells els membres de la bombolla?
El Diari de Sanitat ha parlat amb persones que són molt conscients de la importància de reduir els contactes socials. No obstant, adverteixen com aquest fet els hi està canviant la manera de relacionar-se amb les persones del seu entorn. Alguns d’aquests testimonis estan vinculats a l’àmbit sanitari com estudiants o professionals, i coincideixen en destacar el diàleg i confiança com a claus per gestionar aquesta nova normalitat.
Aquests testimonis tenen una pauta similar de comportament en relació a les bombolles; interactuen amb la seva bombolla de convivència a l’interior del seu domicili sense mascareta i sempre que es relacionen amb altres persones alienes a la seva unitat convivència fan ús de la mascareta.
De les cinc bombolles, tres són tancades: és a dir, cap de les persones té contacte amb gent exterior sense una rigorosa aplicació de la distància i la mascareta. La Maria S. és una infermera jubilada de 66 anys que comparteix bombolla amb el seu marit a Sabadell. La Núria A., també de Sabadell, té 40 anys i comparteix bombolla amb la seva parella i les seves dues filles, i la Marina B. és estudiant universitària de 19 anys que conviu amb la seva família a Vic. La bombolla tancada és l’ideal, tot i que no sempre és possible.
Per això, molts tenim bombolles que són parcialment obertes, és a dir, que si més no un dels membres de la bombolla es relaciona amb algú altre que alhora té contacte amb altres persones. És el cas de la Vicky F. que viu a Sabadell amb la seva mare i la seva cuidadora. Aquest cas és considerat per la Generalitat com a “suport imprescindible per prevenir conseqüències negatives de l’aïllament social”. Un altre exemple de bombolla oberta és la de la Patricia G., estudiant de Medicina de 22 anys, que viu amb els seus pares, però que considera que la seva parella, amb qui no conviu, també forma part de la seva bombolla. Davant d’aquest tipus de situacions la Dra. Domínguez García recomana que “la persona faci vida normal amb la parella, però que si mai ve a casa porti la mascareta posada”.
En l’entorn laboral també es donen circumstàncies que fan la bombolla més porosa. Tant la Patricia G. com la Núria A. han tingut algunes dificultats en fer respectar la importància de portar mascareta en el lloc de feina. Davant d’això, la Patricia ha intentat anar el menys possible al lloc de treball.
Per la Marina, el retorn a les classes presencials a la universitat ha suposat un canvi. En l’àmbit universitari es troba en circumstàncies on hi ha companys que es treuen les mascareta. Aquesta situació ha fet canviar el seu comportament a casa seva. Ara se sent obligada a portar mascareta a dins de casa, i evita compartir els àpats amb la seva família.
A la pràctica, les bombolles ampliades són dinàmiques i es relaxen quan les circumstàncies canvien. L’impacte social és tan important que algunes persones varien el seu comportament segons els índexs de contagi. “Amb els meus pares hem establert regles però han anat variant segons la situació de la pandèmia. Hi ha moments on hem flexibilitzat les mesures i hem anat a restaurants”, diu la Patricia.
La solitud i aïllament social són difícils de portar però, davant de la flexibilització de les mesures i el descens de la taxa de contagis, no podem prendre més riscos. Actuar amb responsabilitat individual, complir les mesures sanitàries i prudència fins que la vacuna no es generalitzi és important.
Una nova normalitat es va obrint pas entre nosaltres. Conviure amb la pandèmia és complex: les regles del joc són canviants, i això genera incertesa. En aquest context, com més “reals” siguin les nostres bombolles, menor serà la velocitat de transmissió i més probabilitat tenim d’evitar un nou confinament.
