Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
En el món de la investigació, els camins són llargs, però molts d’ells es comuniquen. I allò que es resol avui a Barcelona té el seu impacte a Berlín, a Atlanta o a Copenhague, i el mateix per als investigadors de Barcelona, que es van nodrint científicament de recerques d’arreu del món centrades en els seus focus d’estudi. Les mateixes dianes d’investigació poden, en qualsevol racó de món, obrir portes a noves troballes o descartar camins a seguir. Per això tenen el seu paper clau les revistes científiques on els investigadors publiquen els resultats de les seves recerques.
Recentment, un equip d’investigadors del Departament de Medicina i Ciències de la Vida de la Universitat Pompeu Fabra, amb la participació de l’Institut de Recerca de l’Hospital del Mar i el Banc de Teixit Neurològic de l’Hospital Clínic /IDIBAPS ha publicat a la revista Alzheimer’s & Dementia els resultats d’una recerca sobre l’afectació de la memòria en persones amb síndrome de Down. Gràcies a l’avenç de la medicina, l’esperança de vida de les persones amb aquesta síndrome ha crescut molt, i s’ha pogut veure que la trisomia 21 també causa la malaltia d’Alzheimer. Això fa que, a 65 anys, al voltant del 80% mostren símptomes prematurs de demència.
Doncs bé, l’estudi fet a Barcelona i liderat des de la UPF, que s’ha fet amb ratolins model per a la síndrome de Down, mostra que intervencions acompanyades d’un determinat fàrmac fetes als animals “durant nou mesos van mantenir en ells un bon perfil cognitiu, és a dir, que el medicament no va perdre eficàcia”, segons explica qui ha liderat la recerca, Andrés Ozaíta, director del Grup de Recerca en Biologia de la Cognició del Departament de Medicina i Ciències de la Vida (MELIS) de la UPF.
Els resultats amplien, doncs, el coneixement sobre la diana terapèutica descrita, demostrant que en ratolins model per la síndrome de Down, el tractament farmacològic de llarga durada millora les alteracions de memòria i inflamació. És una troballa que obre la porta a fer nous estudis clínics per explorar un tractament de llarga durada capaç de contrarestar les alteracions cognitives derivades d’aquesta síndrome i el deteriorament cognitiu que es desenvolupa amb l’edat.
Tal com expliquen els investigadors, certes regions molt concretes de l’hipocamp de persones amb la síndrome de Down tenen nivells elevats del receptor cannabinoide de tipus 1. Aquest receptor del sistema endocannabinoide està implicat en el bon funcionament de les connexions neuronals, la neuroinflamació i la memòria. I aquesta alteració –que ells mateixos ja havien descrit en ratolins el 2019– millora substancialment amb un tractament farmacològic de llarga durada des de la infància al que equivaldria a la mitjana edat en els rosegadors, redreçant les seves capacitats cognitives.
Tot això permet avançar la investigació global i “obrir el camí per dirigir altres assajos que ho podran tenir en compte”, precisa Ozaíta. “És, doncs, un pas important i necessari, encara que sigui un de molts”, afegeix l’investigador de la UPF.
La síndrome de Down és la principal causa genètica de discapacitat intel·lectual. Afecta un de cada mil naixements. El que suposa unes 34.000 persones a l’estat Espanyol i 6 milions de persones a tot el món. Aquesta síndrome –que desenvolupen les persones que tenen tres còpies del cromosoma 21– afecta especialment l’hipocamp, una regió del cervell encarregada de la memòria i l’aprenentatge.
“Fa anys que estudiem les alteracions del sistema endocannabinoide en diferents models de discapacitats intel·lectuals, especialment la derivada de la síndrome de Down”, explica Andrés Ozaíta. “Ara, hem vist que aquest sistema està alterat en regions cerebrals concretes de les persones amb la síndrome de Down i hem pogut confirmar que, en ratolins model per aquesta síndrome un tractament experimental de llarga durada millora la conducta cognitiva”.
El desenvolupament del tractament
Malgrat que els investigadors tenen clar que tractar aquesta diana no reverteix tots els efectes de la trisomia, esperen que “aquesta troballa obri noves vies per millorar la qualitat de vida i la independència de les persones amb síndrome de Down, fins i tot d’aquelles que ja presenten alteracions degudes a la degeneració neuronal”, afirma Vázquez-Oliver.
En aquest sentit, l’Hospital del Mar Research Institute, a través del projecte Improving Condition in Down syndrome (ICOD, EU H2020 Research Programme), liderat per Rafael de la Torre –també autor d’aquest estudi– està realitzant un estudi clínic en fase 1-2 per la molècula AEF0217, desenvolupada per la biotecnològica francesa Aelis Farma. Una molècula que també actua sobre els receptors cannabinoides de tipus 1, i que ja ha demostrat que un tractament curt –de quatre setmanes– en persones amb síndrome de Down, és segur i millora habilitats clau com la comunicació i les interaccions socials de les persones amb aquesta condició.
És per això que Ozaíta es mostra optimista. “Basant-nos en el que veiem en el nostre estudi amb ratolins, sembla plausible desenvolupar un tractament de llarga durada que millori de manera sostinguda la qualitat de vida de les persones amb la síndrome de Down”. Unes millores que, afegeix, “podrien pal·liar, també, les alteracions de memòria i inflamació derivades de l’Alzheimer prematur que desenvolupen aquestes persones amb l’edat”.
