Browsing: Atenció Primària

La tasca docent i de qualitat és imprescindible per la sostenibilitat i el futur del sistema sanitari, i requereix un esforç, compromís i dedicació, moltes vegades fora del nostre horari laboral. Treure el complement retributiu suposa una falta de reconeixement d’aquells professionals que estem compromesos a formar futurs sanitaris amb qualitat.

Allò que canvia inèrcies és la continuïtat, la integralitat i la coordinació, que eviten duplicacions, proves innecessàries i itineraris laberíntics

La proposta de Salut d’incentivar econòmicament els CAPs que escurcin les baixes laborals genera controvèrsia entre els col·lectius sanitaris

«Aquestes paraules són una crida a donar valor i a cuidar l’atenció primària. Hi ha una tensió constant entre vocació i desgast. Estimem la vocació però el sistema ofega».

Si no es fa res per canviar la situació a l’atenció primària, el servei es deteriorà i cada cop serà pitjor l’accessibilitat, la longitudinalitat i la qualitat de l’atenció. La conseqüència final de mirar-s’ho de reüll  sense resoldre-ho serà l’increment de mortalitat a la població.

Tenint en compte que les infermeres que treballen a l’atenció primària són insuficients, d’on sortiran les infermeres que nodriran aquestes unitats? Si les infermeres dels nous equips es treuen dels actuals EAP, com quedaran aquests? Com afectarà això el seu funcionament i l’atenció al conjunt de la població?

L’atenció primària és la clau de volta per encarar de manera efectiva el futur dels sistemes sanitaris perquè proveeix atenció integral, des de la prevenció fins a la rehabilitació, a tota la població i redueix el costos globals del sistema.

És precisament a l’atenció domiciliària on el treball d’un veritable equip adquireix el seu màxim sentit; un equip en el que el metge de família ha de tenir un paper coordinador i les infermeres i els treballadors socials el d’implementació, juntament amb els recursos de suport comunitari i de les activitats essencials a desenvolupar en el domicili del malalt. 

Les infermeres atenem, escoltem, planifiquem cures, fem seguiments, detectem situacions de risc i promovem hàbits saludables. I, a més, quan arriba la campanya de vacunació, assumim una tasca addicional que requereix temps, organització i precisió. Fer-ho sense recursos suficients ni una planificació adequada ens aboca a l’estrès professional i a la frustració.

L’accés sense cita pot derivar, un cop més, en la llei de cures inverses: dedicar menys temps a qui més ho necessita.