Browsing: Atenció Primària

Marxem uns dies de vacances però deixem sis veus i sis experiències vitals que parlen de diferents aspectes de l’àmbit sanitari i de les cures; des de la infermeria de cooperació als processos d’eutanàsia, la situació actual de l’atenció primària o la reforma del sistema sanitari que es pretén amb el Comitè CAIRÓS.

Cal entendre que l’habitatge no és un aspecte “extern” a la consulta, sinó un element que condiciona directament la salut de les persones que atenem.

Els pacients d’un equip i d’un professional no són només els que van a la consulta, són també els que no hi van, i sobretot, els que no hi van perquè no poden, tot i que moltes vegades són els que més ho necessiten.

Les infermeres condicionades per les plantilles informàtiques, els protocols i els objectius de la institució poden acabar prioritzant els registres per sobre del que és més rellevant, la persona i els seus condicionants socials.

Si volem un sistema públic sostenible, cal invertir de debò en recursos humans i reconèixer la tasca de les infermeres com el que és: imprescindible.

Investigadors de Bellvitge publiquen un estudi que evidencia la conveniència d’un circuit ràpid entre la Primària i especialistes hospitalaris per a un millor pronòstic de malalties intersticials pulmonars.

És infermera especialista en Atenció Familiar i Comunitària i presideix des de finals de l’any passat l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC).

La medicina general no ocupa portades ni és notícia, tot i que cada dia garanteix que milions i milions de persones siguin visitades, tractades, previngudes d’emmalaltir o acompanyades en la cronicitat de les seves dolences i en el final de les seves vides.

El marc català té una fortalesa excepcional en medició de resultats, però encara té potencial de millora en els dominis de finançament transparent, traçabilitat de la despesa envers els equips d’APiC i implementació sistemàtica de serveis avançats.

La tasca docent i de qualitat és imprescindible per la sostenibilitat i el futur del sistema sanitari, i requereix un esforç, compromís i dedicació, moltes vegades fora del nostre horari laboral. Treure el complement retributiu suposa una falta de reconeixement d’aquells professionals que estem compromesos a formar futurs sanitaris amb qualitat.