Browsing: sanitat pública

Posicionament del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya davant la situació de malestar professional dels metges i metgesses.

Investigadors de Bellvitge publiquen un estudi que evidencia la conveniència d’un circuit ràpid entre la Primària i especialistes hospitalaris per a un millor pronòstic de malalties intersticials pulmonars.

El Departament fa públic un comunicat on reconeix que cal millorar leș condicions laborals dels professionals de la salut però no admet la manca de diàleg amb els metges i metgesses.

Més d’un centenar de serveis de 35 hospitals catalans aturen des d’avui l’activitat assistencial extraordinària i voluntària per a pressionar la Generalitat a negociar una millora de les condicions laborals dels metges i metgesses.

En l’onzena jornada d’aturades mèdiques en set mesos, els facultatius omplen la plaça de Sant Jaume per reclamar al president Salvador Illa que es posi al capdavant d’un «problema de país».

La gestió de les baixes laborals es troba davant d’un repte clau a Catalunya: defensar el criteri clínic, garantir el dret a la salut de les persones treballadores i evitar la deriva cap a models economicistes que són perjudicials per a la pràctica assistencial.

La Llei General de Sanitat (LGS), que fa pocs dies que ha complert 40 anys, es va centrar en la sanitat sense prestar gaire atenció a la salut pública.

La col·laboració publico-privada equival a acceptar desviació de recursos de procedència nítidament “pública i universal”, amb eufemismes com “externalitzar” o “sistema mixt”. Una parasitació que representarà un detriment del sector públic en mans d’interès i benefici empresarial o privat.

Desbloquejar el «tap» d’accés a la dependència condensant la resolució del grau en una única visita i que les persones amb grau III comencin a rebre una prestació provisional d’uns 200 euros mensuals en un màxim de 15 dies seran algunes de les principals mesures.

Quan la víctima posa gran part de la seva energia vital en la feina, com és el cas dels professionals de la salut, la pèrdua de confiança en la pròpia vàlua acaba permeant tot el seu ésser. La tasca de reconstrucció personal és àrdua. No és freqüent que la víctima s’atreveixi a denunciar; és l’excepció més que no pas la norma.