Browsing: sanitat pública

En l’àmbit sanitari, la llengua és molt més que una eina de comunicació: és una via que genera vincles, acompanya, orienta, cuida i fa confiança. No garantir l’atenció sanitària en la llengua del pacient pot tenir conseqüències mèdiques, com ara disminuir la precisió del diagnòstic i la qualitat del servei sanitari.

El copagament estableix barreres econòmiques i discriminatòries que poden conduir a pèrdues d’adherència als tractaments i efectes negatius sobre els pacients, i alhora generar més despesa sanitària pública.

El col·lectiu mèdic vol negociar i pactar les seves pròpies condicions de treball, sense ingerències, i, sobretot, vol posar en valor el seu rol i la seva responsabilitat diferencial dins del sistema. 

Portaveu de la Marea Pensionista – Marea Blanca de l’Hospitalet, moviment en defensa del sector públic que lluita contra les privatitzacions i les retallades i que avui reclama la creació de residències públiques per a les persones grans.

El 29 de setembre, l’Hospital de Sant Joan de Déu dedica una jornada oberta a professionals de centres hospitalaris per a reflexionar sobre la implementació de la IA i els seus beneficis reals.

Es tanquen serveis, llits i quiròfans, s’allarga el desesper de les llistes d’espera, les urgències literalment a petar. S’excusen els responsables en les vacances dels professionals, que no sols arriben exhausts a la canícula sinó que, com qualsevol mortal, entren en el circuit de la magnífica “conciliació” personal i familiar. I el sistema va fent llista per a quan tornin.

L’enginyer català va reformar l’Eixample barceloní amb un model urbà completament nou, ben interconnectat, més equitatiu i saludable. 

Marxem uns dies de vacances però deixem sis veus i sis experiències vitals que parlen de diferents aspectes de l’àmbit sanitari i de les cures; des de la infermeria de cooperació als processos d’eutanàsia, la situació actual de l’atenció primària o la reforma del sistema sanitari que es pretén amb el Comitè CAIRÓS.

Veurem fins a quin punt es milloren els problemes que s’arrosseguen fa temps, com les llargues llistes d’espera, la insatisfacció professional o la debilitat de l’atenció primària. Els recursos econòmics per si sols no resolen les dificultats, són les polítiques que s’apliquen les que ho poden fer.

La fidelització no s’aconsegueix amb més flexibilitat empresarial; s’aconsegueix amb millors salaris, estabilitat, conciliació, desenvolupament professional i condicions laborals competitives.