Browsing: sanitat pública

Les reformes que es plantegin han de recuperar les característiques que van definir el model en la seva etapa de construcció i que, amb el pas del temps, s’han anat diluint. Entre elles, la diversitat de proveïdors i de formes de gestió, la separació de funcions entre el finançament i compra de serveis i la seva provisió, i l’autonomia de gestió dels centres, establiments i serveis sanitaris. 

L’Associació per una Sanitat Pública i de Qualitat d’Olesa de Montserrat demana reobrir la investigació de la mort d’una ciutadana –ara fa un any– després de no ser atesa al CAP; apunten deficiències en el triatge, la selecció i la derivació mèdica.

Més d’un miler de professionals de la Medicina reivindiquen una millora de les seves condicions laborals i retreuen la manca de diàleg a la consellera de Salut.

El Konsulta’m passa a dir-se EstarB i desapareix l’atenció directa per instaurar la cita prèvia. S’eliminen els 14 punts d’accés directe en el cas dels joves i l’atenció dels adults desapareix per complet.

El seu estil de lideratge, poc dialogant i influït per un únic ‘lobby’, el Cercle de Salut, no ha portat cap avenç ni cap millora perceptible per a la ciutadania, que segueix observant amb impotència (i indignació) la degradació del sistema.  

El preu elevat dels fàrmacs per tractar l’obesitat els fa poc assequibles, un obstacle directe per als pacients en el cas que no siguin finançats públicament, però quan ho són poden incrementar notòriament la despesa farmacèutica pública, la qual cosa pot posar en risc la viabilitat mateixa de la sanitat universal.

Dos sindicats denuncien una saturació crònica de les Urgències de l’hospital mentre que la direcció del centre defensa la professionalitat dels seus treballadors.

El col·lectiu mèdic, en canvi, sosté que s’han passat per alt les reivindicacions principals dels professionals de la medicina i manté la convocatòria d’aturades per als propers 14 i 15 de gener

Si no es fa res per canviar la situació a l’atenció primària, el servei es deteriorà i cada cop serà pitjor l’accessibilitat, la longitudinalitat i la qualitat de l’atenció. La conseqüència final de mirar-s’ho de reüll  sense resoldre-ho serà l’increment de mortalitat a la població.

Probablement són necessaris els 15.000 milions d’euros (o més) per oferir una bona sanitat pública, però el que està clar és que a l’actualitat això no s’aconsegueix. Més pressupost i més personal no és sinònim de millor qualitat. Cal mirar a fons el sistema per buscar solucions efectives.