Les dones tenen més diagnòstics i més comorbiditat per depressió però menys atenció i despesa sanitària

Múltiples factors contribueixen en la salut mental. Un d'ells és el tractament, la prescripció i la resposta del sistema sanitari. Durant la primera Jornada de l'ICS per incorporar la perspectiva de gènere, Caridad Pontes ens va parlar sobre la depressió

Carla Benito
 
 
 
Més diagnòstics i més comorbiditat per depressió en dones però menys atenció i despesa sanitària /iStock

Més diagnòstics i més comorbiditat per depressió en dones però menys atenció i despesa sanitària /iStock

El Servei Català de la Salut disposa d’un programa anomenat “d’harmonització farmacoterapèutica (PHF)” que vol garantir “l’equitat en l’accés als medicaments hospitalaris i medicaments en recepta en l’àmbit del SISCAT, la millora en els nivells d’eficiència i efectivitat i en el nivell d’utilitat terapèutica, d’acord amb els principis d’ús racional, tenint en compte el marc de disponibilitat i la necessària optimització dels recursos”. Per arribar a aquesta equitat hi ha un equip darrere treballant en l’anàlisi d’on hi ha més desigualtats i per què.

Caridad Pontes, gerent d’aquest programa, va explicar el funcionament del grup durant la primera Jornada “Incorporem la perspectiva de gènere en salut” de l’Institut Català de la Salut. “Fem anàlisi de consum, de despesa… però també fem anàlisi de l’adequació de la prescripció”, explica. “Podem tenir informació molt detallada no només de quantitat de caixes dispensades, sinó també de quins són els resultats i algunes dades de pràctica real de quines són les conseqüències de les prescripcions”, segueix. Donat que la seva exposició havia de cursar sobre sexe i gènere, Pontes va explicar que quan van començar a fer anàlisis a hospitals també i des del principi es van plantejar com contemplar les variables del sexe. Tot i intentar aplicar aquesta anàlisi sistemàtica, quan la presentaven a molts tècnics rebien com a resposta que era massa informació i no calia posar-ho tot: “s’ha de dir que hi ha clínics amb sensibilitats molt variables”.

En tot cas, Pontes durant la ponència va intentar desenvolupar el perquè d’aquesta importància amb un cas que s’adiu molt al dia d’avui, el Dia Mundial de la Salut Mental i la malaltia de la depressió.

Com ja revelava l’Enquesta de Salut de Catalunya, el 7,6% de la població de 15 anys i més pateix depressió major o depressió major severa. Això suposa el 3,9% dels homes i l’11,2% de les dones. L’ESCA també mostrava que aquest percentatge augmenta amb l’edat (sobretot a partir dels 75 anys, que és del 13,9%) i és més elevat en les persones que pertanyen a la classe social menys afavorida (8,5% la classe III i 4,6% la classe I) i en les persones amb un nivell
d’estudis més baix (11,5% les que tenen estudis primaris o no en tenen i 3,4% les persones amb estudis universitaris). El paràgraf dedicat a aquesta malaltia de salut mental acabava afirmant que el percentatge de població amb depressió major o depressió major severa ha augmentat en el darrer any en més d’un punt de percentatge sobretot en les dones.

Diapositiva del consum d’antidepressius durant la Jornada de l’ICS

En aquest sentit, Francesca Zapater escrivia per aquest diari que “la millora de l’estat de salut de les dones ha de passar per mesures actives de reducció de les desigualtats socials que es produeixen pel fet de ser dones. Mesures actives que són urgents, perquè la situació està empitjorant. A ESCA del 2013, per exemple, les diferències en el percentatge de percepció de salut excel·lent, molt bona i bona en dones de més de 75 anys era de 6 punts, quan en el 2018 la diferència és de 18 punts”.

Una sèrie d’anàlisis que va voler treballar l’equip d’harmonització farmacoterapèutica va centrar-se en la depressió. Per què? Per ser un dels grups terapèutics en el qual la diferència per sexe en la prescripció és més gran. Pontes explica que “les dones consumim antidepressius en una proporció molt més elevada i molt més intensa que els homes” i que “els analgèsics són un altre dels candidats de recepta més elevat”.

La prevalença de depressió és molt més elevada en dones que en homes. Pontes creu que pot haver-hi moltes causes que expliquin això però que, en tot cas, “els números al final ens diuen que la prevalença en dones és de tres vegades més”. I això passa en totes les franges d’edats: la prevalença és continuada i es nota encara més en edats avançades.

Com a banda dels fàrmacs, on les dones estan molt més medicades, cal també saber quin ús es fa dels serveis de salut, Pontes va explicar que en mirar la taxa de salut mental ambulatòria, es veu que els homes no fan un ús menor d’aquests alhora que “hi ha 2-3 vegades més dones amb diagnòstic i el consum d’antidepressius és fins a 3-4 vegades més”. “Això és inesperat però potser és que s’atenen en altres tipus de dispositius, no? Doncs si mirem quin grau de salut tenen en general les dones que tenen depressió respecte els homes que tenen depressió… Si fem un anàlisi de comorbiditat veiem que els dones amb depressió tenen una càrrega de comorbiditat molt més gran que la dels homes”, segueix Pontes. Aleshores planteja que “hauríem d’esperar que les dones fessin un consum de recursos sanitaris molt més gran que els homes”. No és així en comparar les taxes d’ús de serveis sanitaris a partir de taxa d’ingressos, taxa d’ingressos urgents i ús de serveis ambulatoris per dones diagnosticades de depressió o per homes.

Un altre dels elements analitzats va ser la despesa sanitària en depressió (farmàcia, hospitalització…). La despesa sanitària en homes amb depressió és de nou més elevada que la què fan les dones amb depressió. “Tenint en compte que tenen més comorbiditat les dones i que fan molt més consum de fàrmacs…”, valora Pontes.

Ús de recursos sanitaris en dones amb depressió

Li planteja aleshores al públic que “igual és que tenen una mica menys de gravetat les dones o pot ser que hi hagi una major queixa”. Però aquests són supòsits que des del grup no poden comprovar amb les dades que fan servir per l’anàlisi de fàrmacs. Sí que van mirar un factor que podia ajudar-les a tenir més concreció: les dades d’intents d’autolisis que “és una marca de gravetat, és el factor de risc més elevat per tenir un suïcidi consumat posteriorment”. Pontes, sobre això, a més, va valorar que “hi ha una discrepància molt gran en la incidència d’intents d’autolisis en dones i homes” que a més “no correlaciona gens amb la incidència de mort per suïcidi que és molt més elevada en homes que en dones”. És a dir, com a indicador de gravetat van veure si hi havia menys intents d’autolisis entre les dones i la resposta va ser que no: les dones tenen dues vegades més d’intents d’autolisis que els homes.

Així, en salut mental el sexe també importa. “Hi ha coses que són esperables perquè depenen del sexe però altres que són inevitables que depenent de la cultura i la societat que, si estan produint inequitats, hauríem d’intentar analitzar i afrontar. El primer pas és mirar-les”, va tancar Pontes.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*