Browsing: Entrevista

Anna Carpena és mestra especialista en educació especial i en educació socioemocional. Al llarg dels anys ha estudiat la importància de la gestió emocional en tota activitat humana, estudis que ha divulgat amb nombroses publicacions i fent formacions de professorat i equips educatius. Va ser pionera a Catalunya en la introducció de programes d’educació socioemocional a l’escola, i lamenta que encara no s’acaba de veure la importància cabdal d’aquesta àrea per al desenvolupament global i harmònic de qualsevol persona.

És la vicepresidenta del Comitè de Drets de les Persones amb Discapacitat de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides. Recentment, va visitar Madrid per participar en una jornada organitzada per SOLCOM per parlar de la denúncia que aquesta organització va interposar fa uns anys contra Espanya per contravenir la Convenció dels Drets de les Persones amb Discapacitat.

L’autora de “Donant visibilitat infermera. Evolució de les cures infermeres a l’Hospital del Mar de Barcelona” és infermera i va començar la seva tasca assistencial l’any 1975 a l’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau; va seguir desenvolupant-la a l’Hospital de la Mútua de Terrassa per acabar treballant a l’Hospital del Mar des del desembre del 1998 fins a la seva jubilació.

Centrat ja plenament en la recerca, després d’haver renunciat al seu càrrec com a director científic de l’Institut d’Investigació contra la Leucèmia Josep Carreras (IJC), l’investigador Manel Esteller, professor d’ICREA i Catedràtic de Genètica de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, continua amb els ulls posats en els mecanismes i factors que originen malalties com el càncer. Ho fa al capdavant del Grup d’Investigació Epigenètica de l’IJC.

Dos noms, un sexe i un gènere amb el rol assignat socialment al néixer, però un sol gènere sentit i també una sola vida… La Yeila Rofu diu que és una dona i no li cal més per ser-ho. Però també és ben conscient que ella ha estat molt afortunada perquè tant la seva parella com el seu entorn social han viscut amb normalitat el seu procés de re assignació de gènere, el procés d’una vida trans, una vida, com tantes altres vides trans, que per ser normalitzada ha de ser explicada.