Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Després de vuit mesos i dotze jornades de vagues, centenars de metges i metgesses de tot Catalunya van protagonitzar ahir la darrera jornada d’aturades abans de l’estiu, tot i que mantenen activa la campanya “Ni un minut més”, la qual anima el col·lectiu mèdic a no fer hores extres, a banda de la jornada ordinària i de les guàrdies. Segons ha assegurat el sindicat mèdic en el seu manifest, aquesta iniciativa “està fent molt de mal i està posant molt nervioses les direccions assistencials… només estem deixant de fer les hores extres i el sistema públic ja no s’aguanta. El 30% de l’activitat assistencial depèn de la nostra voluntat de treballar més. Tenim un sistema que se sosté únicament pel nostre sobreesforç, però s’ha acabat el bróquil”. Des de la seva posada en marxa, el passat 1 de juny, 227 serveis assistencials de 41 centres hospitalaris i 15 CAPs s’han adherit a la campanya, que es calcula que ha obligat a ajornar ja un miler d’operacions no urgents.
El sindicat mèdic ha volgut agraïr als facultatius la seva resiliència i fermesa a l’hora de seguir les darreres convocatòries. Des de davant de la Subdirecció General de Promoció de la Salut de Barcelona, al carrer d’Aragó, Metges de Catalunya (MC) va puntualitzar que “el col·lectiu mèdic som, amb prou feines, el 20-25% del personal sanitari, així que a les taules de negociació gairebé mai podrem aconseguir allò que reclamem; i –va continuar– “exigim la nostra pròpia negociació perquè, encara que representem només un 20% del personal sanitari, algú creu que el nostre rol, responsabilitat i lideratge es correspon a aquest 20%?”. A banda d’un conveni propi, els facultatius reclamen, a grans trets, l’eliminació de les guàrdies de 24 hores, la planificació d’agendes amb límits de pacients, l’equiparació de la jornada laboral amb la resta de grups professionals i un increment de la plantilla per acabar amb la sobrecàrrega laboral.
MC també va destacar que “l’Administració, el Departament de Salut i el govern continuen ignorant-nos i no donen el seu braç a tòrcer; a més, tenen la pressió dels altres sindicats i de les patronals, que no volen arribar a acords amb els metges; ens volen callats i obedients”. En aquest sentit, després de la lectura del manifest, els assistents es van tapar la boca amb una cinta vermella i van mantenir cinc minuts de silenci representant la veu dels metges davant dels espais de negociació. La mateixa actuació es va realitzar simultàniament a la resta de províncies catalanes, Tarragona, Lleida i Girona. A la capital tarragonina, a més, els concentrats van desplegar una pancarta de 90 metres amb el lema de la campanya “Ni un minut més” al Balcó del Mediterrani.
“Això no s’acaba aquí”
En declaracions als mitjans de comunicació, el secretari general de MC, Xavier Lleonart, va explicar que no convoquen noves aturades durant l’estiu perquè “la plantilla de companys i companyes que es queden durant les vacances és menor que els serveis mínims que et dicten; per tant, no té cap sentit convocar vaga en una època en què ningú no podria fer-ne”. Tanmateix va advertir que «això no s’acaba aquí», i que, si no hi ha canvis, de cara al setembre la conflictivitat es mantindrà: “La voluntat és no fer ni un pas enrera i escalar encara més el conflicte; i, si cal, ulsteritzar la sanitat”, va etzibar Lleonart.
Pel que fa a l’acció de renúncia a fer més hores extres que porta per lema «Ni un minut més» i que el sindicat anima a deixar activa durant l’època estival, Lleonart sosté que «no la podran aturar als despatxos, ni amb el sindicat del PSC o dels Comuns”. «Si volen aturar-la, hauran de seure a negociar amb qui la convoca, que és Metges de Catalunya», va dir. El responsable sindical va argumentar que aquesta campanya «no té aturador perquè no la poden retallar com retallen les vagues, posant mínims desorbitats». «Ni un minut més» afecta a l’activitat voluntària, «i si jo avui dic que deixo de fer-la, doncs s’ha acabat el bròquil. El problema és que en depèn gairebé el 30% de l’activitat quirúrgica de tot el sistema sanitari, i això fa molt mal», va assegurar.
