El nombre d’avortaments de dones de 15 i 19 anys ha descendit un 31,2% des de l’entrada en vigor de la Llei de l’Avortament actual, de terminis, posada en marxa el 2010. En set anys, les interrupcions voluntàries de l’embaràs en aquesta franja d’edat han passat de les 13.696 anuals fins a les 9.410 de 2017, segons les últimes dades disponibles del Ministeri de Sanitat. La lliure dispensació en les farmàcies de l’anomenada ‘píndola del dia després’, el major ús dels anticonceptius per part de les joves i una atmosfera social amb més informació són els factors que poden estar darrere d’aquest descens, malgrat la falta d’educació sexual sistemàtica a les escoles.
La forta baixada de les interrupcions d’embarassos entre les més joves també es nota quan s’analitza la taxa d’avortaments per cada mil dones, una fórmula que ajusta el nombre d’intervencions a la població existent en cada grup d’edat. En les dones de 15 i 19 anys, la taxa d’avortaments ha caigut un 30,4% en set anys. Encara que també descendeixen les interrupcions en les franges de 20 i 24 anys i de 25 a 29 anys, les caigudes no són tan engruixades.
Si ens detenim en les més joves, la taxa d’intervencions va anar incrementant-se progressivament a l’inici de la dècada dels 2000, amb dues baixades el 2008 i 2009 i dues posteriors pujades el 2010 i 2011. El punt d’inflexió és 2012, quan comença a descendir. Així, el 2017 la taxa es va situar en 8,84 avortaments per cada 1.000 dones sent el 2010 13,05.
“Jo crec que la clau és que no hi ha una causa única, pot deure’s a una multiplicitat de factors, però no és alguna cosa que s’hagi estudiat amb profunditat encara”, explica Francisca García, presidenta de l’Associació de Clíniques per a la Interrupció Voluntària de l’Embaràs (ACAI). Totes les expertes coincideixen en els avanços que en aquest sentit s’han produït en l’última dècada, amb un major ús dels anticonceptius, mentre posen el focus en els dèficits que continuen llastrant al sistema.
De fet, la Llei de l’Avortament va dissenyar tota una armadura per a garantir els drets sexuals i reproductius, però els col·lectius socials denuncien la seva falta d’aplicació. Així, l’Estratègia de Salut Sexual i Reproductiva, que tenia per missió desenvolupar la norma, va caducar el 2015 i no s’ha tornat a renovar. Al mateix temps, les dades demostren que cada vegada més les joves que accedeixen als anticonceptius i cada vegada són menys les que asseguren que mantenen sexe sense protecció.
Tal com demostra l’enquesta biennal elaborada per l’Observatori de Salut Sexual i Reproductiva de la Societat Espanyola de Contracepció (SEC), l’ús de la píndola anticonceptiva i del preservatiu s’ha multiplicat en els últims anys entre les dones de 15 a 19 anys. Així, el 2014 referien utilitzar la primera un 8,8% de les dones en aquesta franja, per a passar al 18,9% el 2016 i un 21% el 2018. Per part seva, l’ús del preservatiu ha escalat del 37,6% de noies que l’usaven el 2014 al 46% l’any passat –en aquest cas, el 2016 va haver-hi un descens de deu punts–.
Aquesta mateixa enquesta revela que el percentatge que assegura no utilitzar cap mètode anticonceptiu en les seves relacions sexuals ha disminuït considerablement: el 2014 ho deia gairebé la meitat (un 51,1%) i el 2018 el 30,7%. “Les dades mostren una tendència a un major ús de l’anticoncepció, la qual cosa desmunta una mica la idea estesa que les més joves fan un pitjor ús d’aquests mètodes. En general, els joves estan més informats que les generacions anteriors i, en molts casos, més formats”, assenyala José Vicente González, ginecòleg i portaveu de la SEC.
La desigualtat entre comunitats
“Hi ha una societat més conscienciada, encara que passa en tots els nivells d’edat”, apunta García, d’ACAI. Per part seva, Isabel Serrano, ginecòloga de la Federació de Planificació Familiar Estatal (FPFE) qualifica d'”evident” que hi ha hagut un avanç, però lamenta que encara els drets sexuals i reproductius no siguin una prioritat. “Ara està molt més naturalitzat el tema de la prevenció i dels anticonceptius, hi ha major consciència, però no podem dir que tots els joves tenen accés perquè en això les institucions no han fet tot el que deurien”, remarca.
De fet, l’accés a l’anticoncepció continua sent molt discrecional depenent de la comunitat autònoma de residència, segons il·lustra un informe de 2016 de la FPFE. L’estudi posa de manifest les diferències entre unes i unes altres quant al finançament dels anticonceptius o el desenvolupament de programes específics: 9 comunitats disposen d’una normativa pròpia sobre anticoncepció, “en el marc de la qual s’han desenvolupat plans específics o s’han revisat i actualitzat els antics”, molts d’ells posats en marxa a partir de 2012, però no així en la resta. “Tenim constància que algunes comunitats com Astúries, Navarra, València o Balears han fet un esforç en els últims anys per a facilitar l’accés als anticonceptius, però falta molt en unes altres…”, reflexiona Serrano.
La píndola del dia després sense recepta
Les expertes assenyalen a més que ara les joves accedeixen més a l’anomenada ‘píndola del dia després’, que en 2009 va començar a dispensar-se en les farmàcies lliurement, també a les dones menors. De fet, les dades disponibles dibuixen un escenari en el qual ha augmentat el seu ús: segons xifres de la SEC, el 2011 era un 14,1% la proporció de joves de 14 i 24 anys que referia haver pres la píndola d’urgència en alguna ocasió; el 2018 la dada va escalar 15 punts percentuals, fins a aconseguir el 29,55%. No existeixen estadístiques desglossades per a posar el focus en les menors de 19 anys, però també en la franja d’edat dels 20 als 24 anys el nombre d’avortaments ha descendit considerablement: un 12,1% des de 2010.
“Jo crec que la lliure disposició de la píndola és important i ha influït”, assenyala Isabel Santamaría, mèdica sexòloga que treballa en un dispositiu d’atenció a joves de l’Ajuntament de Madrid. Coincideix amb ella Serrano, de la FPFE, que apunta al fet que, a pesar que quan va començar a dispensar-se lliurement va haver-hi veus conservadores que van qüestionar la decisió i van assegurar que seria usada com a mètode anticonceptiu, la realitat “ens ha demostrat que no i que és just al contrari: es requereix un nivell de responsabilitat alt per a usar-la”. Així, la ginecòloga explica que el seu ús s’ha normalitzat i s’han bandejat alguns mites.
Algunes altres dades són reveladores. La Societat Espanyola de Contracepció destaca a través dels seus sondejos que el percentatge de joves que diuen haver usat mètodes anticonceptius en la seva primera relació sexual és major que el de les generacions de dones adultes. El 2018 ho va assegurar un 96,7% de les noies de 15 i 19 anys, el 91,9% de les dones de 36 i 39 anys i el 85,1% de les quals se situen en la forqueta dels 45 i 49 anys.
Dificultats d’accés
No obstant això, i tenint en compte l’avanç dels últims anys, les expertes insisteixen a posar el focus en què queda encara per aconseguir. Continua havent-hi grans segments de població jove en risc d’embaràs no desitjat i de malalties de transmissió sexual, explica Vicente. Coincideix Santamaría, que posa l’accent en les dificultats que encara continua trobant-se “la major part de joves” per a accedir a anticonceptius i denúncia la falta d’educació sexual de les i els adolescents. De fet, l’avançament electoral va fer que es quedés en el tinter el projecte del Govern d’incloure educació sexual en totes les etapes, una de les reivindicacions del moviment feminista.
“Sobre aquest tema hem de demanar responsabilitats a les administracions. La formació de tots els joves és fonamental, però a més han de fer accessibles i finançar els anticonceptius a tot arreu”, afirma Santamaría, que denuncia que les institucions “segueixen sense arribar a sectors de la població en exclusió” que “compten amb majors dificultats i barreres per a accedir a determinats serveis”. Totes les expertes criden l’atenció, a més, sobre la necessitat de generalitzar els centres d’atenció per a població jove.
