Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Fa unes setmanes parlàvem que l’esperança de vida de la població dels Estats Units (EUA) és inferior a l’europea en totes les franges d’edat. A més, s’observa que les diferències en la mortalitat relacionades amb el grau de riquesa són superiors. Altres indicadors més específics, com la mortalitat infantil o la mortalitat evitable, també presenten taxes molt altes. Aquesta realitat és atribuïble a causes socials i culturals així com al tipus de sistema sanitari i de suport social tradicionalment més dèbils. Un país que posseeix les més avançades tecnologies i que té el sistema sanitari més car del món, que dedica a la sanitat un 17% del seu PIB, molt per sobre del que hi dediquen els països europeus, és, en canvi, un dels més inefectius.
La naturalesa del sistema sanitari dels EUA, basat en l’assegurament privat i en un sistema públic per als grups de població més pobres, MEDICAID, explica els seus mals resultats. Els models sanitaris presents als països europeus, siguin del tipus Servei Nacional de Salut o de Seguretat Social, proporcionen major cobertura poblacional, major equitat i millors resultats en salut. Ho denuncia el professor d’Història a la Universitat de Yale, Timothy Snyder, en el llibre Nuestra enfermedad (Galaxia Gutenberg, 2020) quan diu que el seu sistema està concebut com un negoci per crear riquesa i que, de forma secundària, fa certa assistència sanitària.
Malgrat aquesta dura realitat, les perspectives no van cap a la millora. Amb l’arribada de Trump i el seu govern es confirmen les amenaces que les polítiques ultra neoliberals representen per a tots els sistemes i programes de protecció social i de la salut. Tant és així que, poc després de constituir-se el nou govern, ja es va anunciar un paquet de retallades per a MEDICAID, que han estat aprovades per la majoria del partit republicà a la Cambra de Representants i que, molt probablement, veurà la llum verda al Senat. Aquest sistema públic dona atenció a uns 80 milions de persones que tenen baixos ingressos i està gestionat pels estats amb finançament de fons federals. Representa una xarxa de seguretat per a la gent més vulnerable: infants, dones embarassades, discapacitats, veterans, i famílies treballadores de baixos ingressos o immigrants, que no poden assumir el cost d’una assegurança privada, que de mitjana puja a uns 450 € mensuals per a una persona jove.
Les mesures que estan en marxa suposen una reducció de 700.000 milions de dòlars i que uns 8 milions de persones perdin la cobertura sanitària. Algunes associacions professionals estimen que, degut a les retallades pressupostàries, es podrien produir unes 50.000 morts anuals que serien evitables si es mantingués el finançament actual.
Molt ràpidament s’ha generat un moviment de denúncia dels greus afectes sobre la salut i l’esperança de vida que tindran les restriccions pressupostàries. En entorns mèdics s’ha plasmat en una declaració unitària de 50 associacions, Letter from State Medical Societies to House and Senate Leadership Regarding Medicaid Cuts, que demana aturar la reforma. Les retallades, diuen, impactaran en tots els pacients de MEDICAID, que deixaran de rebre alguns dels seus beneficis actuals i l’accés a serveis sanitaris essencials. Sense cobertura sanitària empitjorarà l’estat de salut de milions de persones i la càrrega financera recaurà en els estats, els metges, els hospitals, i posarà en perill la viabilitat del sistema sanitari. Les comunitats rurals, on MEDICAID cobreix més infants que en les zones urbanes i on és més probable que les famílies no tinguin assegurança, es veuran més afectades.
Es contempla, també, un probable efecte cascada en tot el sistema sanitari perquè hospitals rurals, consultes mèdiques i residències d’ancians es veuran obligats a tancar. Molts professionals sanitaris es quedaran sense feina. D’una manera o altra, els costos acabaran afectant les primes d’assegurança, que seran més altes, i els pressupostos dels estats, que es veuran obligats a reduir serveis o apujar els impostos perquè no podran absorbir les despeses sanitàries que fins ara anaven a càrrec dels pressupostos federals.
No és la primera vegada que metges, sigui individual o col·lectivament, es declaren en defensa de la salut d’amplis sectors de ciutadans. En una de les sanitats –i medicines– més mercantilitzades del món, el pronunciament unitari de 50 associacions mèdiques contra polítiques que atempten contra els drets més bàsics, té un valor sanitari, polític i ètic, tres valors que estan estretament relacionats. El compromís amb els pacients transcendeix més allà de la consulta perquè la salut i la malaltia tenen a veure amb allò que passa a la societat, amb les lleis, amb els pressupostos públics, amb l’accés als serveis, amb el sistema de cures i amb tot allò que impacta en les condicions de vida.
La metgessa i professora de la Universitat de Califòrnia Alice Chen i Vivek Murthy, que ha tingut altes responsabilitats a l’administració sanitària d’EEUU, parlen del poder dels metges en l’article The Power of Physicians in Dangerous Time i recorden que l’essència de la medicina és disminuir el patiment humà i protegir la dignitat i el benestar de la comunitat. Al llarg de la història i als EUA, en algunes ocasions la professió mèdica s’ha compromès a favor de les persones que estaven en perill i ha aconseguit millores en les seves vides. Posen com a exemple el treball dels metges al costat dels pacients per aconseguir l’ampliació de MEDICAID en 40 estats, o el paper que van tenir en la creació del Tractat de No Proliferació Nuclear.
Chen i Murthy creuen que ara és un moment en què els metges han d’actuar, perquè la crisi va més enllà de la política, es tracta de la salut i la vida de les persones i les comunitats. Plantegen adquirir compromisos amb els pacients que tenen al davant per no abandonar-los, influir en els legisladors i governants fent servir els seus coneixements, i treballar amb les comunitats. Però també es tracta de fer prevaldre els valors de la professió a favor de la dignitat humana, la ciència i l’atenció als malalts. No pronunciar-se equivaldria a una falta de lideratge que danyaria la salut i debilitaria encara més la confiança pública en la comunitat científica i mèdica. Els metges tenen el poder de defensar la dignitat i el benestar dels altres en temps difícils, és un codi moral de la professió que pot guiar a través de les dificultats d’avui cap a l’esperança d’un demà millor.
Els temps foscos travessen altres societats i altres sanitats. L’austeritat ha estat aplicada en nombrosos països, inclòs el nostre, amb crueltat a partir de la crisi financera del 2008 i ha erosionat greument els serveis públics i els professionals. Un informe de l’Institut d’Equitat en Salut del University College de Londres calcula que l’austeritat ha provocat un milió de morts prematures al Regne Unit.
Per això, els metges no podem romandre callats o immersos en la desesperació o la passivitat. Guiar-nos pels valors de la professió i vetllar per la salut i la vida de les persones posa en marxa mecanismes de resiliència enfront del dany científic, sanitari i moral que suposen les retallades i totes les ofensives neoliberals dels nostres dies.
