Browsing: Drets

Els especialistes demanen més capacitat de les empreses per adaptar llocs de treball a necessitats especials com a palanca de normalització social de trastorns i disfuncions que primer convé conèixer i entendre.

Músic i integrador del Taller Jeroni de Moragas de Sant Cugat del Vallès, que ofereix serveis orientats a la inclusió social i laboral de persones adultes amb discapacitat intel·lectual, trastorns de salut mental i trastorn de l’espectre autista (TEA).

Comptem amb un quàdruple sistema de control, que en moltes ocasions, lluny de contribuir a millorar el benestar dels treballadors malalts entorpeix la bona praxi mèdica i dificulta de manera perversa la recuperació de la salut. 

A la sanitat pública s’estan atenent com a contingències comunes, i assumint les baixes que se’n puguin derivar, malalties professionals i accidents laborals que haurien de ser coberts per les Mútues d’Accidents de Treball i Malalties Professionals. S’estima que a Espanya tan sols es reconeix una de cada quatre malalties professionals, la resta són cobertes pel sistema sanitari públic.

La iniciativa de Reporters Sense Fronteres (RSF) i el moviment ciutadà mundial Avaaz ha convocat per a aquest dilluns, 1 de setembre, un gest de protesta mundial als mitjans de comunicació. Denuncien que la massacre contra els periodistes palestins amenaça d’erradicar el periodisme a Gaza, vital per documentar els crims de l’exèrcit israelià

Aida dos Santos (Algarve, Portugal, 1992) és llicenciada en Ciències Polítiques (UCM), tècnica d’investigació social aplicada i analista de dades. També és l’autora d’una investigació en la qual han participat centenars de dones que han cristal·litzat al llibre «Hijas del hormigón». Es tracta d’una anàlisi de les violències, les barreres i les discriminacions que pateixen les dones de classe treballadora en tots els àmbits de la seva vida, des de a la feina fins a la salut, passant per l’educació o l’urbanisme.

Entrevista a la coordinadora d’escoles de Ponts per la Pau a l’Afganistan, actualment acollida en un programa de protecció de defensors dels drets humans a Catalunya.

El sistema, per molt que parli de drets, continua funcionant sota una lògica heteronormativa, binària i adultocèntrica. I això es nota. En el llenguatge, en els silencis, en les preguntes que no es fan o en com es fan i en les mirades. Violència institucional. 

Reflexió des del punt de vista de la bioètica, i veient com opera el que coneixem com la Llei de cures inverses, a partir d’un cas de sensellarisme, a l’entorn d’un enfocament més comunitari.

El final de vida a domicili no és només una opció digna i desitjada per moltes persones. És també un repte sanitari i social que requereix una atenció complexa, transversal i altament personalitzada.