El més llegit
Subscriu-te
No et perdis cap article
Browsing: Drets
La fecundació medicalitzada pot considerar-se, en part, una reacció adaptativa davant dels canvis socials i culturals que retarden el naixement dels fills.
El CCIIC ja havia demanat fa més d’un any la inclusió d’aquesta competència per als professionals sanitaris de centres residencials assistits.
Cada cop més adolescents confonen el control i la violència amb expressions d’amor. Mentrestant, les institucions que haurien de protegir-les continuen fallant. El resultat és una generació de noies que només ha conegut relacions basades en la por, la submissió i el dolor.
Els feminismes han estat el laboratori més potent de producció de saber. S’ha investigat, legislat, acompanyat, format i teixit comunitats al voltant d’una veritat que va costar segles a pronunciar: que les violències masclistes no són un fet aïllat, sinó una estructura social.
Sembla mentida que, a hores d’ara, hàgim de tornar a defensar i blindar un dret tan fonamental i crucial per a les dones i per a la societat com és el dret a interrompre voluntàriament l’embaràs.
La terrassenca és Doctora en Biomedicina, té formació en Òptica i un màster en Salut Pública. Actualment dirigeix l’Institut de les Desigualtats.
Els especialistes demanen més capacitat de les empreses per adaptar llocs de treball a necessitats especials com a palanca de normalització social de trastorns i disfuncions que primer convé conèixer i entendre.
Músic i integrador del Taller Jeroni de Moragas de Sant Cugat del Vallès, que ofereix serveis orientats a la inclusió social i laboral de persones adultes amb discapacitat intel·lectual, trastorns de salut mental i trastorn de l’espectre autista (TEA).
Comptem amb un quàdruple sistema de control, que en moltes ocasions, lluny de contribuir a millorar el benestar dels treballadors malalts entorpeix la bona praxi mèdica i dificulta de manera perversa la recuperació de la salut.
A la sanitat pública s’estan atenent com a contingències comunes, i assumint les baixes que se’n puguin derivar, malalties professionals i accidents laborals que haurien de ser coberts per les Mútues d’Accidents de Treball i Malalties Professionals. S’estima que a Espanya tan sols es reconeix una de cada quatre malalties professionals, la resta són cobertes pel sistema sanitari públic.
