Browsing: Drets

Com podem ajudar a guarir aquelles persones que ens són derivades a l’atenció especialitzada en salut mental perquè no arriben a final de mes, perquè no poden pagar el material escolar, perquè les ajudes que reben, com a molt i amb moltes dificultats, els permeten sobreviure, perquè els han desnonat, estan a punt de ser-ho o ja viuen al carrer?

La fractura social entre persones provinents de diferents cultures s’ha anat fent més i més gran.

La pobresa no consisteix únicament a disposar de menys diners. Pot significar viure amb menys marge, amb menys capacitat per equivocar-se, més incertesa i més decisions urgents. I quan la vida obliga durant massa temps a decidir així, la qüestió deixa de ser exclusivament econòmica i comença a ser també una qüestió de salut.

Créixer cuidant una mare amb esclerosi múltiple ha marcat la vida de la Laia Obiols. En aquesta entrevista explica com aquella experiència ha influït en la seva manera d’entendre les cures, el dol i el seu futur.

Cal entendre que l’habitatge no és un aspecte “extern” a la consulta, sinó un element que condiciona directament la salut de les persones que atenem.

El lesbianisme a Catalunya no s’ha entès només com una orientació del desig entre dones, sinó com una postura política que qüestiona l’heteronormativitat com a pilar del patriarcat. És i ha estat un moviment radical, reivindicatiu, creatiu i lúdic.

La diversitat no és cap amenaça. És una realitat, i també una riquesa. Les societats que ho entenen solen ser també més saludables, més cohesionades i més justes.

És professora del Departament de Pedagogia Aplicada de la UAB des de fa trenta anys, però sobretot és mare de cinc criatures, ara ja joves, una de les quals amb una discapacitat i dues més acollides. I és portaveu de la Plataforma per una Escola Inclusiva. “Ens preocupa molt que s’estigui usant la paraula «inclusió» com a insult, això és injust i contraproduent”, comenta.

El dret a l’oblit oncològic reconeix el dret al fet que no es tingui en compte que algú ha passat per un càncer en diferents situacions, com la contractació d’una assegurança. Aquest dret evita que aquestes persones hagin de justificar el seu historial mèdic i evita que siguin discriminades.

La llista de visites al CAP és un dels documents que les persones poden aportar per acreditar l’arrelament necessari per a acollir-se al procés de regularització.