Anàlisi

Gastem massa en medicaments? 

Gastem massa en medicaments? Com moltes preguntes sobre diferents aspectes del sistema sanitari, no és fàcil de contestar. Com podem saber si una despesa és excessiva o és insuficient? Com podem saber si va a parar allà on és més necessària? Per saber-ho, hem de recórrer a la literatura científica, que recentment ha donat a conèixer un estudi que aporta nous elements que s’afegeixen als que es coneixien fins ara.

Es tracta d’un article publicat a The Lancet –Population-health impact of new drugs recommended by the National Institute for Health and Care Excellence in England during 2000–20: a retrospective analysis– fruit d’un treball d’investigació que manega grans quantitats de dades i que, malgrat la seva complexitat, és de gran interès tant per a gestors i polítics com per a la ciutadania en general, que som en definitiva qui aportem el finançament del sistema sanitari i qui en rebem les prestacions. Amb la intenció d’apropar el contingut i les conclusions de la publicació a un públic ampli, a continuació es presenta un resum de l’article, que pot ser consultat íntegrament clicant sobre l’enllaç del títol.

Partint del fet que els sistemes de salut tenen dificultats per assumir els costos dels nous productes farmacèutics, que estan continuament en creixement, els investigadors avaluen l’impacte sobre la salut de la població del Regne Unit dels fàrmacs recomanats pel NICE (National Institute for health and care excellence) durant el període 2000-20, utilitzats i finançats pel NHS (National Health Service). Per fer-ho, recullen els resultats de més de 300 valoracions de 183 medicaments, agrupats en: antiinfecciosos, anti neoplàsics, per al sistema nerviós central, per al sistema immunològic, per al sistema cardiovascular, oftalmològics i altres.

Es van utilitzar tres mesures per respondre a l’objectiu proposat, que es resumeixen a la taula 1:

1. La relació qualitat-preu dels nous medicaments. S’expressa com el cost addicional necessari per aconseguir els mateixos resultats que s’obtenen amb un tractament alternatiu. Això significa que un cost incremental baix indica una millor relació qualitat-preu, i viceversa.

2. Els beneficis per a la salut de les persones que reben un determinat tractament. Es mesuren en anys de vida guanyats ajustats per la qualitat (AVAQ), comparats amb opcions alternatives, que considera tant la quantitat com la qualitat de vida. Un AVAQ equival a un any en bon estat de salut.

3. L’efecte net sobre la salut de la tota la població. És la diferència entre els guanys d’AVAQ incrementals de la implementació del nou fàrmac i els que es podrien obtenir reassignant el mateix fons a altres serveis o tractaments.

Aquesta última mesura és la que atorga rellevància a l’estudi perquè incorpora el criteri que es coneix com a cost d’oportunitat, és a dir, allò que es deixa d’atendre quan es dediquen recursos a una determinada actuació. És un criteri que s’hauria de considerar en tota nova inversió sanitària perquè qualsevol actuació impacta sobre les persones que els reben, però també sobre les persones que en són afectades de manera indirecta en veure’s privades de prestacions que havien rebut fins aleshores o que podrien rebre si s’hi dediquessin els recursos que absorbeixen els nous tractaments.

Taula 1. Resum de les mesures i resultats de l’avaluació

Els resultats principals de l’avaluació, resumits a la taula 1, són els següents:

Pel que fa a la relació qualitat-preu, els resultats obtinguts indiquen que el cost incremental dels nous fàrmacs va variar segons l’àrea terapèutica, essent els antiinfecciosos els que obtenien la millor valoració i els oncològics, la pitjor. L’ús de nous fàrmacs considerats de manera global va suposar un cost addicional estimat per al NHS de 75,1 mil milions de lliures per als 20 anys estudiats.

El guany mitjà dels nous medicaments en conjunt va ser de 0,49 AVAQ, equivalent a mig any addicional en plena salut per als pacients que els van rebre (19,82 milions de persones). Els grups que aporten més beneficis són els immunològics i els destinats al sistema cardiovascular. Els que menys van ser els utilitzats en oncologia.

El resultat per al benefici net poblacional va ser negatiu per al conjunt dels nous fàrmacs. Analitzant per grups, va ser positiu per als antiinfecciosos, els productes oftalmològics i els que van incloure en un grup heterogeni (respiratoris, gastrointestinals, endocrí, ortopèdia, urologia, dermatologia i salut mental). Les àrees restants, els oncològics, per al sistema nerviós central, immunològics i per al sistema vascular, van tenir un efecte net negatiu. Els que presentaven un pitjor balanç van ser els oncològics, amb una pèrdua de 0,87 milions d’AVAQ a nivell de població. Crida l’atenció que en els tres criteris avaluats són els medicaments destinats al tractament del càncer els que surten més mal parats.

També es va observar que l’efecte net sobre la salut dels nous fàrmacs es va fer progressivament més negatiu amb el temps, en especial en el període 2015-2020, degut principalment a l’ús més ampli dels anticancerosos i els immunològics. De manera global, els nous medicaments van generar l’equivalent a 3,75 milions d’anys addicionals de plena salut, però si s’hagués destinat aquest cost a altres tractaments i serveis del NHS podrien haver generat 5 milions d’anys addicionals de plena salut en el mateix període.

A la llum d’aquests resultats, tal com asseguren els autors, es pot concloure que durant les dues primeres dècades de l’actual segle, la cobertura de nous fàrmacs del NHS va desplaçar més salut de la població del Regne Unit de la que va generar.

Aquest estudi representa una important aportació a la literatura mèdica per la incorporació en l’avaluació del concepte de cost d’oportunitat i de l’efecte net sobre la salut, que poques vegades es tenen en compte. I pot ajudar a la presa de decisions a l’hora de planificar la destinació dels recursos disponibles, en un moment en què la factura farmacèutica és elevada i està en continu augment, fins al punt que es considera una amenaça per a la sostenibilitat dels sistemes de salut públics.

Malauradament, a Catalunya no disposem d’estudis d’aquest abast, que probablement tindrien conclusions molt semblants a les del Regne Unit. No obstant, podem aproximar-nos al coneixement de la nostra realitat de despesa farmacèutica mirant algunes dades que facilita el CatSalut. L’any 2023 es van dedicar 1.873 milions d’euros (M€) a la medicació hospitalària de dispensació ambulatòria (MHDA) per a pacients no ingressats, al voltant de 250.000. Són productes per tractar malalties complexes com ara el càncer, la SIDA, l’hepatitis B i C, els biològics immunosupressors i d’altres, introduïts majoritàriament durant les últimes dècades. És una despesa que ha presentat un creixement del 159% en els últims 10 anys, molt superior al creixement del pressupost sanitari global, que ha estat d’un 60% en el mateix període. És inevitable denotar que, al mateix any 2023,  a l’atenció primària de salut, que dona atenció a tota la població, s’hi van dedicar 1.827 M€, per sota del que va anar a parar a la MHDA.

Es procedent, doncs, fer-nos la pregunta de si gastem massa en medicaments i intentar respondre-la. És deure dels gestors i dels polítics decidir on van a parar els diners (i, per tant, a què no aniran a parar), així com retre comptes a la ciutadania, que ha de participar de manera activa en la definició i l’avaluació de les despeses sanitàries, assumint que tota inversió té les seves llums i les seves ombres.