Browsing: sistema sanitari

Quan la víctima posa gran part de la seva energia vital en la feina, com és el cas dels professionals de la salut, la pèrdua de confiança en la pròpia vàlua acaba permeant tot el seu ésser. La tasca de reconstrucció personal és àrdua. No és freqüent que la víctima s’atreveixi a denunciar; és l’excepció més que no pas la norma.

La decisió del Departament de Salut de fer marxa enrere en la proposta d’introduir incentius econòmics per escurçar la durada…

El president del Comitè d’Avaluació, Innovació i Reforma Operativa del Sistema de Salut (CAIROS), també gerent de l’Hospital Sant Joan de Déu, va protagonitzar la segona de les «Converses Úniques» organitzades per la Fundació Periodisme Plural. Del Castillo va parlar de recursos, de professionals i de protocols del sistema sanitari, i va considerar que “ni falten tants diners, ni tants professionals, és aquesta rigidesa del sistema, el problema. Cal canviar l’organització”.

El marc català té una fortalesa excepcional en medició de resultats, però encara té potencial de millora en els dominis de finançament transparent, traçabilitat de la despesa envers els equips d’APiC i implementació sistemàtica de serveis avançats.

Que no totes les esperes siguin inevitables no justifica que algunes siguin intolerables i injustes. Per exemple, que triguin dies a donar-te cita a l’atenció primària. Perquè l’endarreriment en aquest àmbit pot implicar sovint una pèrdua d’una de les aportacions essencials d’aquesta branca de la sanitat: l’accessibilitat, i una major capacitat de resolució, en temps i forma, de les demandes assistencials.

Les xifres de sanitaris malalts van en augment, en especial entre els més joves, que verbalitzen sentiments d’insatisfacció i frustració.

Els facultatius no se senten escoltats i reclamen diàleg amb el Govern, unes millors condicions assistencials, més personal i acabar amb les guàrdies de 24 hores.

El nou model d’Àrees Integrades de Salut (AIS) es ven com el pas definitiu cap a una sanitat centrada en la persona, la prevenció i l’acompanyament al llarg de la vida. Conceptes impecables sobre el paper. Irrefutables en qualsevol powerpoint. La pregunta és què impedia fer això abans? La resposta no és clínica ni assistencial, és, una vegada més, de recursos.

La tasca docent i de qualitat és imprescindible per la sostenibilitat i el futur del sistema sanitari, i requereix un esforç, compromís i dedicació, moltes vegades fora del nostre horari laboral. Treure el complement retributiu suposa una falta de reconeixement d’aquells professionals que estem compromesos a formar futurs sanitaris amb qualitat.

Allò que canvia inèrcies és la continuïtat, la integralitat i la coordinació, que eviten duplicacions, proves innecessàries i itineraris laberíntics