Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
I ja són tres reculades. Segons van destacar ahir al Parlament representants del Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP) i de La Capçalera, aquesta és la tercera vegada que la conselleria de Salut ha de fer-se enrere en menys d’un any per “vulnerar el dret a una bona atenció médica”. En aquest cas, el departament que lidera Olga Pané proposava incorporar en la Contraprestació per Resultats (CPR) un pressupost addicional per aquells centres que aconseguissin que les baixes laborals per salut mental i per lesions osteomusculars no s’allarguessin ni excedissin el que preveuen els manuals mèdics. Sindicats i organitzacions sanitàries van mostrar immediatament el seu rebuig majoritari vers la mesura, i en menys d’una setmana van aconseguir més de dos milers de signatures de professionals sanitaris en contra de la proposta.
FoCAP i La Capçalera consideren que l’estratègia de Salut “prioritza l’estalvi per damunt de la qualitat assistencial enlloc d’enfortir l’atenció primària”. Per a aquestes entitats “el departament de Salut transmet als mitjans de comunicació que l’objectiu de la mesura és agilitzar els diagnòstics, però en realitat la proposta que ara tiren enrere anava de reduir les baixes i les seves durades. De fet –apunten– l’indicador mesura literalment l’excés de dies de baixa, sense fer cap esment a les proves diagnòstiques ni a millores en l’atenció”. Des del seu punt de vista, “les baixes duren menys si els pacients es recuperen abans, i no quan es condiciona el pressupost d’un centre a donar un alta que encara no correspon”.
Quan les dades desmenteixen el relat
Durant la compareixença al Parlament, FoCAP i La Capçalera van donar a conéixer algunes dades de l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) que mostren que la durada mitjana de les baixes a Catalunya s’ha mantingut estable en els darrers anys, passant de de 30,29 dies el 2012 a 29,85 dies el 2025; aquestes xifres se situen per sota de la mitjana espanyola. A més, aquestes dades contradiuen el discurs que posiciona Catalunya com una de les comunitats autònomes amb baixes laborals més llargues.
Pel que fa a l’increment del número d’incapacitats temporals, malgrat que al 2006 es registren 50 baixes per cada 1.000 treballadors i actualment aquesta xifra se situa al voltant de les 55 per cada 1.000 treballadors, els col·lectius sanitaris són del parer que no s’ha produït “cap increment descontrolat ni cap explosió del sistema”, i consideren que “parlar d’un 88% d’augment és una manipulació de les dades”.
En aquest aspecte, van afegir que el número de baixes es podria reduir substancialment si s’abolissin les baixes de menys de tres dies. Eva Segura, vocal de FoCAP i metgessa de família amb més de vint anys d’experiència al sistema públic de salut, va apuntar que «fa deu anys no es feien baixes de menys de tres dies, perquè la prestació per incapacitat temporal es comença a cobrar a partir del quart dia de baixa. Això suposa un volum de baixes laborals increíble que ara es comptabilitzen i abans no». D’altra banda, també va resaltar que hi ha un volum molt gran de patologia professional –l’originada degut a un accident laboral o per una malaltia professional– que s’esta tractant com a patologia comuna perquè les mútues de treball no estan fent la seva feina: «Hi ha estudis que corroboren que fins a un 75% de la patologia professional no és diagnosticada per les mútues laborals, i això significa que tota aquesta patologia l’atenem a l’atenció primària». A més, va afegir, que «de les altes que proposen aquestes mútues laborals, només un 4,5% de les propostes d’alta estan clínicament justificades».
Davant d’aquest context, FoCAP i La Capçalera proposen a Salut que les baixes curtes siguin autodeclarades –»per desburocratitzar l’atenció primària»– i que es «posi el focus en les mútues laborals i se’ls exigeixi que facin la seva feina en comptes de premiar-les».
Una salut que empitjora
Les baixes laborals no es gaudeixen, es pateixen. Aquest seria, en poques paraules, el resum de les principals causes que provoquen incapacitats temporals actualment entre els treballadors i treballadores catalans. Segons les entitats que van convocar els mitjans ahir al Parlament, actualment la salut dels treballadors és pitjor degut, principalment, a:
- L’envelliment de la població activa. A més edat, més patologia.
- Condicions socioeconòmiques molt precàries. També denominat condicionants socials de la salut: un 15% de població activa viu sota el llindar de la pobresa.
- Empitjorament de les condicions laborals. Una feina molt precària suposa una major exposició a riscos ergonòmics i de salut mental, que poden fer augmentar les baixes laborals.
Amb aquest escenari, els col·lectius de La Capçalera i FoCAP consideren que «cal posar la salut laboral al centre, prioritzant l’anàlisi de les condicions laborals, la seva millora i la garantia dels processos de recuperació adequats». I afegeixen que en aquest marc «l’atenció primària és essencial perquè vetlla per la salut de les persones des d’una perspectiva integral que inclou, necessàriament, les condicions de treball».
Els col·lectius sanitaris també van voler recordar durant la seva compareixença que la baixa laboral és un dret de les persones treballadores i «una eina terapèutica i de protecció financera que s’emet quan un metge identifica una limitació que impedeix al seu pacient desenvolupar la seva feina habitual«.
