El més llegit
Subscriu-te
No et perdis cap article
Browsing: sistema sanitari
Enrenou sanitari davant del protocol de Salut durant l’operatiu Ventcat coincidint amb una nova jornada de vaga de metges i metgesses que reclamen millores laborals
«Aquestes paraules són una crida a donar valor i a cuidar l’atenció primària. Hi ha una tensió constant entre vocació i desgast. Estimem la vocació però el sistema ofega».
Si volem un sistema sanitari universal, de qualitat per a tothom, no només per aquells que el puguin pagar, les dades indiquen que cal invertir més –Catalunya està a la cua en euros per càpita–, sobretot en el sistema “Públic-SNS”, que és el més eficient, rendible i de qualitat.
Reflexions al voltant de la campanya del Departament de Salut per al bon ús de les incapacitats temporals (IT).
Les desigualtats per gènere i classe social, els recursos a l’atenció de llarga durada, l’atenció odontològica i a la salut mental, les llistes d’espera i l´ús excessiu o inadequat de fàrmacs apareixen com els punts febles del sistema sanitari espanyol.
Les reformes que es plantegin han de recuperar les característiques que van definir el model en la seva etapa de construcció i que, amb el pas del temps, s’han anat diluint. Entre elles, la diversitat de proveïdors i de formes de gestió, la separació de funcions entre el finançament i compra de serveis i la seva provisió, i l’autonomia de gestió dels centres, establiments i serveis sanitaris.
L’Associació per una Sanitat Pública i de Qualitat d’Olesa de Montserrat demana reobrir la investigació de la mort d’una ciutadana –ara fa un any– després de no ser atesa al CAP; apunten deficiències en el triatge, la selecció i la derivació mèdica.
Més d’un miler de professionals de la Medicina reivindiquen una millora de les seves condicions laborals i retreuen la manca de diàleg a la consellera de Salut.
El seu estil de lideratge, poc dialogant i influït per un únic ‘lobby’, el Cercle de Salut, no ha portat cap avenç ni cap millora perceptible per a la ciutadania, que segueix observant amb impotència (i indignació) la degradació del sistema.
Si no es fa res per canviar la situació a l’atenció primària, el servei es deteriorà i cada cop serà pitjor l’accessibilitat, la longitudinalitat i la qualitat de l’atenció. La conseqüència final de mirar-s’ho de reüll sense resoldre-ho serà l’increment de mortalitat a la població.

