Browsing: sistema sanitari

Domingo és un santfeliuenc que viu entre la capital del Baix Llobregat i Etiòpia. Des del 2003, viatja constantment a aquest país del “Cuerno de África” per desenvolupar projectes de col·laboració amb la ciutadania. En un d’ells, coordina un programa d’operacions d’ulls per a persones amb baixa visió, una problemàtica molt estesa al país. Ara bé, també ha ajudat a edificar noves llars, a millorar l’economia d’algunes famílies en situació de vulnerabilitat i a construir dues potabilitzadores.

Els treballadors del centre sanitari egarenc reivindiquen condicions laborals que ja tenien i adverteixen que seguiran amb les mobilitzacions el mes de setembre.

El final de vida a domicili no és només una opció digna i desitjada per moltes persones. És també un repte sanitari i social que requereix una atenció complexa, transversal i altament personalitzada.

«És una llàstima que prioritzar la longitudinalitat no sigui a les agendes dels gestors i de les polítiques sanitàries».

La prova pilot comença aquest juliol en 27 CAP’s que passen a dir-se CSIR, tindran més autonomia i capacitat per organizar-se i la figura de l’administratiu obté més rellevància per facilitar l’accés dels usuaris als centres sanitaris i “desburocratitzar” la feina de metges i infemeres.

Els sindicats, que compten amb el suport del Grup de Treball en Defensa de la Sanitat Pública, convoquen noves protestes aquesta setmana per reclamar solucions efectives. La FAVT i la Plataforma per la Salut del Camp de Tarragona es mostren indignades pel tancament de llits.

«Em dol sentir que allò que fèiem plegades, treballar pels malalts, compartir dificultats i preocupacions, marcar-nos fites, aprendre i ajudar-nos les unes a les altres, ara ja no és possible perquè no tenen temps ni d’anar a les sessions, ni de parlar-se o mirar-se als ulls».

El documental “¿A mí quién me cuida?” treu els draps bruts de les condicions de treball de metges i metgesses i alerta del consegüent risc sobre la salut dels pacients.

Els efectes adversos de les activitats preventives acostumen a ser molt menys freqüents –com és lògic– que els que poden provocar les intervencions que tracten de guarir o de millorar les malalties actuals. 

La singularitat de l’Estat Espanyol és que té un Sistema Nacional de Salut finançat pels impostos –model Beveridge–, mentre manté dintre d’ell un Sistema de Seguretat Social pels funcionaris, militars i treballadors judicials.